Una nit de diumenge

És diumenge per la nit, i penso en una setmana més que ha passat, una setmana llarga i difícil. Les poques esperances dipositades en la meva feina actual han desaparegut després d'una conversa desagrable i plena de mal gust amb l'incompetent del meu cap, perquè serà que a la gent li agrada rebaixar-te tant...la incomprensió dels companys i la soledat en els aperitius de Nadal envoltada de desconeguts, persones grises amb somriures falsos, que em provoquen la impetuosa necesitat de sortir corrents i no parar fins ser ben lluny.

Persones que creia properes han aprofitat la mateixa setmana per deixar-me ben clar que ja no formo part de les seves vides, ni em trobaran a faltar. Mentres tots es diverteixen jo estic sola a casa, amb les meves pel.lícules antigues, les meves cançons plenes de records i els meus escrits.

El resultat han estat un seguit de dies plens de desil.lusió i de nostalgia, per aquells temps passats i llunyans que ara tinc la certesa que mai tornaran. Per molt que fagi, per molt que lluiti i per molt que ho intenti els moments feliços s'han allunyat definitivament de la porta de la meva vida.