Una mosca en BUSINESS CLASS

Un relat de: ALEXÍN

Si la ignorància fa la felicitat,
perquè ens considerem tan privilegiats?

Enmig d'aquest calorós estiu,
a un avió vaig pujar,
a Polònia em dirigia,
per feina, és clar…

Només eren un parell de dies,
però es farien molt llargs,
tot i que el pa no em faltaria,
doncs el caliu dels de casa enyorava.

Tot observant el passadís central,
una mosca vaig veure volar,
en classe Business hi viatjava,
però ni l'aperitiu va tastar.

Tot just aterrar, com sempre,
tothom ja volia sortir.
el passadís ple de gent,
esdevenint cortosionistes per ser els primers.

Però ja ho podeu endevinar: la mosca, la primera en baixar.
ni maletes ni regals, ni familia esperant.
no sabia ni on era,
però tornava a volar amb felicitat.

Comentaris

  • molt divertit[Ofensiu]
    la taxidermista llunàtica | 22-07-2005 | Valoració: 8

    jaja molt original i divertit
    Qui seria aquella mosca e? I quina sort la seva de no haver de probar l'immenjable menjar dels avions!
    wenu, jo tamb he estat molt temps sense connctar-m a RC, s k stava al poble, i durant tot l'stiu star fora o sigui k bones vacances

l´Autor

Foto de perfil de ALEXÍN

ALEXÍN

5 Relats

26 Comentaris

8603 Lectures

Valoració de l'autor: 8.40

Biografia:
Sòc un barceloní (per ser més exacta, santandreuenc) nascut a l'estiu del 75, amb clara vocació de pixa-pins (doncs m'agrada gaudir de l'aire pur de la montanya de tant en quant).
La meva vida es podria resumir en un simple assoliment de les etapes més o menys esperades, això si, gaudint-les d'allò més: escola, amics, esports, amigues, universitat UPF, més amigues, més esports, per fi xicota (Mireia), a treballar que ja toca, pis, boda, fill (Estanis)... No voldria dir que estic en el millor moment de la meva vida, doncs totes les etapes tenen el seu punt de felicitat, però realment en aquests moments el punt és bastant gran, és una passada veure créixer amb la teva dóna una personeta creada entre tots dos... I per rematar-ho va i un dels millors amics crea aquesta pàgina, que em té el temps robat, doncs no deixo d'al·lucinar amb la convivència literària que he trobat en aquesta web, amb gent de molta qualitat, sense dubte. Reconec estar a anys llum de molts de vosaltres, però simplement m'ho passo bé quan trobo un forat d'inspiració per escriure.
El meu currículum literari està en blanc, simplement he col·laborat a la revista del C.N.Sant Andreu amb articles de caire social i esportiu, encara que van tenir la seva importància, doncs és on em vaig adonar que m'agradava escriure (ah! també vaig participar a EGB al concurs de redacció de Coca-Cola, on evidentment no ser com vaig quedar, segur que més a prop de baix que de dalt).
En aquest club, on m'escapo a jugar a tenis o a nadar desde fa més de 15 anys, és on vaig conèixer la majoria dels que considero els meus millors amics, tot i que ja no ens veiem gaire, en altres temps cada dia. Entre aquests amics s'hi trobava la Mireia, tot i que no ens vam fer gaire cas fins arribada la vintena, va ser un flaix inesperat però apassionat.
Bé, espero seguir gaudint de la vostra companyia en aquesta web i allà on el destí vulgui.