UNA MORT DOLÇA AMB REGUST DE SANG

Els pares feia estona que s’havien sumit en una melosa i profunda letargia que impregnava les parets de la Masia. Entretant, l’Aina trampejava el seu moment de llibertat amb la difícil tasca de no desvetllar a cap membre de la família.
Baixava les escales molt a poc a poc arrossegant la Tere, la nina que sempre dormia al cantó dret del llit. Tot era fosc. Tan sols la llum que il•luminava el carrer s’introduïa tímidament a través dels finestrons del menjador.
Una, dues, tres... Dotze passes i ja era a la cuina.
Va passar la mà sobre el marbre inclement i després de topar suaument amb diversos utensilis metàl•lics, trobà el pot de vidre. El va obrir, i el flaire temptador de les galetes de mantega, s’inserí en el seu cos a través dels seus sentits. Va assaborir en solitud l’esclat de sucre que feia flaquejar de gust els seus ditets menuts. Quan és hora de dormir, els nens ja no han de sortir del llit. La veu de la mare ressonà dins del seu cap.
Al costat del marc de la porta, uns expectants ulls groguencs, fixaven la seva atenció en l’Aina. El gat s’acostà amb aquella inquietant parsimònia felina. Va alçar el cap, topant amb la seva mirada i de seguida, va començar a llepar les sabatilles rosades de la nena. En pocs segons, un altre gat emergí de la foscor infinita. Es va situar amb decisió a prop de la nena i va llepar les seves cames.
Un altre, i un altre, i un altre, i un altre... i així fins a més de quaranta.
L’Aina, agafava el pot de galetes amb força, mentre les criatures mossegaven les seves sabatilles. Cada vegada amb més intensitat. Primer els peus, després les cames, els genolls, les cuixes... Un eixam de gats inicià el seu particular festeig. Ho va intentar amb totes els seves forces. Però tant sols brollà un gemec ofegat en un crit d’horror.
La fiblada final de la mort, feu caure el pot de vidre contra l’inclement terra de la cuina.
Quan és hora de dormir, els nens ja no han de sortir del llit.