Cercador
Una mort digna
Un relat de: Francesc Vilajosana Ferrandiz-Digui?
-Sí...hola;no sé qui ets i tu tampoc em deus conèixer, sóc l´Eva Descals, la germana del Romeu.
-Romeu? Romeu Vadescals?
-Sí ,sí ...ell mateix.
-Ui, sí!Pero ja fa molt temps que no ens veiem, havíem sortit junts, que passa alguna cosa?
-Doncs mira, el Romeu i jo i tota la meva família t´estaríem molt agraïts si vinguéssis a veure´l aquí a l´hospital. Ha tingut un accident de cotxe.
-Però no està greu, oi? Si pot parlar...
-No, no! tranquil.la, està molt bé, pero si poguéssis venir t ´ho agraïria de tot cor.
-Molt bé, d´acord , vindré pero abans hauré de passar a recollir el meu fill per l´escola
( ... )
La Júlia va arribar a l´hospital passades les set de la tarda, el Romeu dormia en un coma profund i irreversible:
Va esperar a que la dona que sempre havia estimat li agafés la mà per morir. Mentre tot això passava, la dona de la neteja plorava i fregava el 615250901 que el Romeu havia escrit a la paret de l´ambulància sucant el dit als seus budells mentre es dessagnava i perdia el món de vista.
l´Autor
18 Relats
8 Comentaris
13302 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99