Una moneda, siusplau

Un relat de: Tiamat

Hi ha un home amb un got del mcdonalds a la mà. Al cul, hi ha quatre monedes, potser cinc, potser en té més a la butxaca. És a l'entrada del metro, línia vermella, parada Urgell, sortida carrer Urgell, a les escales. És una entrada estreta, que acaba amb dues portes de vidre, que sovint estan trencades. El veus quan ets dalt les escales. Venies de travessar la calçada, i gires de cop, et trobes dalt les escales, i el veus ell a baix. No tens ganes, de posar-te a remenar butxaques, ni que ell et demani diners, i que tu no ni donis. I baixes les escales, buscant el bitllet del metro, però no vols que es pensi que busques diners, i t'acosti el got del mcdonalds, i et digui una moneda, siusplau, o que no et digui res però et posi el got sota el nas, i l'ensumis, i vegis les quatre monedes, potser cinc, potser en té més a la butxaca. Baixes els esglaons, amb la mà buscant el bitllet, vigilant treure'l abans d'arribar davant de l'home, que no es faci esperances, si és que té voluntat de fer-se'n. Treus el bitllet, el mires, rellegeixes la part de darrere, calcules quan temps et durarà, t'acostes a la paret de l'altra banda, tens l'home del got del mcdonalds gairebé a tocar, i tu t'acostes a l'altra paret. Una dona surt del metro, travessa la porta de vidre, ve de cares. O tu o ella, ella va més carregada, s'apropa a la paret i tu vas a parar just davant l'home del got del mcdonalds, i te'l posa sota el nas, i et diu una moneda, siusplau, o potser no l'has sentit bé i no ha dit res, només ha acostat el got, perquè ja saps què vols, i tu fas un no,no, ben fluixet, llegint les lletres de darrere del bitllet del metro, i travesses la porta de vidre, i encara no hi has arribat ni t'has creuat cap dona, encara ets a tocar de l'altra paret i l'home encara no t'ha demanat una moneda, siusplau, i ara hi ets a dos esglaons, i l'home et veu i es prepara, acosta el got del mcdonalds perquè vagi a parar just sota el teu nas, i tu el veus a venir, i mires el darrere del bitllet del metro, i l'home fa un mal gest i el got es tomba, i les monedes, quatre, les comptes, rodolen escales avall, i una s'escapa fins dins del metro, una dona en surt i fa veure que no veu res, i tu t'ajups per recollir les monedes, i corres darrere la que s'escapa fins dins del metro, i les hi tornes a posar dins del got del mcdonalds, i l'home no et diu una moneda, siusplau, et diu moltes gràcies, tu li dius de res, li poses la mà a l'espatlla, i li dius va home, et convido a prendre alguna cosa, i torneu a pujar les escales, i en realitat les baixes, arronses el cap, claves els ulls al darrere del bitllet, i entres dins del metro, i l'home no t'ha dit ni una moneda, siusplau, ni moltes gràcies, i recull les quatre monedes i no s'adona que la cinquena, baixa sola per les escales del metro.

Comentaris

  • M'hi he sentit [Ofensiu]
    NEULA | 10-10-2005

    molt identificada. En situacions similars sempre penso en tres o quatre opcions que no es donen. Últimament procuro dur a la butxaca una moneda petita per aquests casos.

  • aspectes colaterals[Ofensiu]
    foster | 10-10-2005

    de la Vida. Pel que et vaig llegint tinc la sensació que no en tens prou amb la Vida de tots, l'objectiva i reconeguda, i busques pels racons, llisques per les arestes relatant allò que a tu t'interessa i et fa pensar. Un estil atípic per a una escriptora i persona atípica sens dubte, amb una sensibilitat que desperta passions. Personalment tampoc m'atrauen els grans temes, i sí la seva interpretació o aplicació en els aspectes colaterals que sovint menystenim o oblidem o no volem veure perquè ens plantegen massa preguntes incòmodes.

    salut

    foster

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

680857 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.