Una mirada

Si alguna vegada hagués pogut dir : " T'estimo ", segurament t'ho haguera dit a tu .
A tu, desconegut que un dia ens vam creuar i ens vam mirar com mai ningú m'havia mirat, i jo l' havia mirat

Perquè una mirada tan profunda?, què vam veure l'un en l'altre, que ens va atraure tant?.

Tots dos vàrem seguir el nostre camí, i ves a saber... si en aquells dos segons que va durar la nostra topada silenciosa i intensa, un dels dos s'hagués atansat a l'altre amb qualsevol excusa, potser avui estaríem junts i jo et podria dir: T'estimo.

Aquest és un mot que s'ha de dir amb l'ànima i jo... la tinc morta.
Crec que amb la mirada que em vas donar, has de ser una persona excepcional i putser (segurament!), haguessis pogut retornar a la vida la meva ànima.

Vaig pel món mirarnt a la gent als ulls. He vist ulls de totes menes de mirades perdudes.
Ulls que miren i no veuen.
Mirades indiferents , fredes.
Ulls provocatius que al mirar fan venir calfred.

Com més gent miro, com més mirades busco, em dono compte de la gran oportunitat que vaig tenir al topar-me amb tu , i... sento un dolor intens dis meu per no haver-te sabut retenir.

Aquest dolor tan intens que no em deixa ni respirar, és signe d'alguna cosa.
Quan l'ànima fa mal...és senyal de que està viva!.
Si sento el dolor, també podré sentir l'amor.

Ara per primera vegada tinc l'esperança d'haver fet renéixer una cosa molt important.Gràcies a una mirada profunda, d'algú que em va mirar i em va veure, i ens vam atraure intensament.

Uns instants, els més importants. Uns ulls que sensa saber-ho, em van tornar a la vida i les ganes d'intentar tornar a estimar.