Una més

No cal fer cas de tots els bons comentaris, ni tampoc d'alguns dolents, però tots plegats ensenyen un xic a escriure, i a escoltar als altres, no t'enfadis amb els dolents ni et creguis la millor pels bons. Però també esta clar que tens un bon futur, i que no cal córrer. Personalment crec que el lexic utilitzat dins del relat manté una línia adequada, no sol pel tacó o taló, com pel novio o d'altres paraules que uses i que potser no són acadèmiques del tot, però de ben segur que al carrer hi són, i aixó és el que al final comte. Cal ser literari, i no cal tant ser academic.
Aquest és el meu parer, es clar. Tu has de fer valdre el teu, però sense mals rotllos.
Segueix així.

He vist que repeteixes primera plana, això deu voler dir alguna cosa: una prosa més madura, més polida; un missatge trasmès amb més eficàcia, una progressió indiscutible que ja es comença a veure en aquest relat que tenia pendent de comentar-te i pel qual et felicito.

Narració fangosa

Fer un relat explicant un telegrama darrere telegrama, sense cap mena de descripció literària crec que no val la pena.
I fora bo pensà que uns fets son, només uns fets i no es poden generalitzar

Emili

Amb sap greu Natàlia però es el jo penso.

i es diu taló i no tacó

uouuu
natalia
si sk... ja dik jo
jajaja
uenu
pos re k ja em vas introduint per aqui
jejeje
ja escriure quan tingui temps

saluttt

ger[!]

Meravellosament descrita la situació.
Un nivell de reflexió que desmenteix als qui puguin assegurar que els joves d'avui no reflexionen sobre situacions existencials que els tenen, aparentment, empresonats.
Naturalment, no aportes possibles sortides. Dic naturalment, tampoc jo ho faré. Tampoc no ho faria, que els déus de la filosofia m'ho impedeixin. I que els déus de la literatura m'arrenquin els dits abans de permetre-m'ho.
Salut,
franz

Per què quan tens 13 anys vol ser gran? Jo ja soc gran i no tot és perfecte a vegades em venen ganes de jugar a nines un altre cop.

Tens tota la raó en aquest relat. A veure si els ensenyem a créixer.

pel que té de real.

M'agrada l'estil, et seguiré llegint.

fa mil anys k no em passava per aquí jejeje

però és la segona vegada que em lleeixo aquest relat i crec que és el millor de tots els que has escrit =) m'agrada molt.

Sí, tu i jo pensem el mateix, ja u saps.. parlem a vegades d'això. POs nosé que més dir-te, aquestes noies ja sabem com acabaran i on jejeje

Felicitats pel relat, m'agrada molt.

Jo també escriuré algú i ho penjaré... algun dia =)

petonets Natàlia-

POtser escric el conte de la vaca de la Inés i del Jack.. què et sembla?? jejeje


Ens veiem !! Que aviat és el teu cumple =)

Sí la foto és chula =) Gent jo us puc dir com és de sencera jajaja a veig tots els dies =)

Res que m'enrollo xD

Adéu Diesi


petons de Mâgma

fua fa temps que no ho escribia :P

Molt real, per desgràcia. I molt ben expressat.
M'ho prenc com un toc d'alerta, espero que ni el meu fill ni la meva filla arribin a ser "una més".

et puc criticar una miqueta???
en català no diem tacó, sinó taló...

i vinga, després de lo dolent bé lo bo (per suavitzar): m'agrada molt la foto, és molt suggerent perquè els que no et coneixem personalment hi veiem bastant de tu però sense veure els ulls (ens deixes amb la intriga... :-), però veiem el piano (amb les partitures ben ordenades al faristol) i veiem la part de tu que decideixes mostrar: els llavis entreoberts, el cabell fosc i arrissat...

bé, en fi, no m'enrotllo més que se me'n va l'olla, segueix escrivint que ho fas de conya preciosa...

ixnuir

eis!
com l'encertes amb aquest relat! n'hi ha tantes de noies així! i sempre compleixen el mateix perfil: pijes, nenes de papà (tot i que el "papà" passa d'elles com de la merda i el millor regal d'aniversari que els hi troba són diners), super vanidoses i soles, molt soles (per més que intentin creure que són les més "populars").

m'ha agradat molt com ho has explicat, tot i que al principi es vesllumbrava aparentment un pelet d'enveja, al final ja quedava clar que era aparent, com elles i que lo que en realitat hi ha darrere d'aquest relat (crec) és una barreja entre odi i llàstima.

m'ha encantat la frase "No us sembla sospitós? Perdó, se m'oblidava que no penseu. " boníssima :-)

b, ja saps que m'encanta com escrius i t'he de dir que aquí t'has acabat de lluïr. a més, te l'han posat com a relat destacat a la portada, felicitats!!!!!

ixnuir

T_______________________T

Perfecte Natàlia.

:)
Ets insuperable.
un petó molt gros

A per cert ja tinc casi tot el teu relat,
però mai arribarà a la teva altura.


vagi bé (LLLL)

Aquest relat és tan real...
Representa perfectament el que succeeix avui dia.
Les noies creixen tan ràpid i d'una forma tan violenta...
Jo em recordo amb 12 anys, com aquell que diu encara jugava amb munyeques però em can fer créixer...
I ara... totes aquelles nenes que es senten grans i són tant petites em fan preguntar-me fins on podrem arribar...
M'ha encantat.Enhorabona
jOaneTa