Cercador
Una mena de poeta
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Et lleves i et mires al mirall i hi veus, sobretot, els ulls. Assages amb els ulls l'assaig de la veritat amb els ulls. Hi estàs avesat, molt avesat.
Despertes el nen i la nena i els somrius. Dius alguna cosa i fas uns gestos. I el dia comença bé amb rialles i xiscles infantils.
Abraces la dona per la cintura mentre fa l'esmorzar, avui ella. Li xiuxiueges a cau d'orella quelcom que fa que esclati a riure obertament. L'olor de cafè acabat de fer t'inspira.
I surts de l'habitacle ambulant a fer un tomb. Encara fresqueja i sort de la jaqueta grossa, tan grossa que et fa de flassada. Encara és fosc, però l'altra gent ja fa vida. Us saludeu amb caliu. Fins i tot els animals sembla que s'hi afegeixen. Segur.
Mentre els nens siguin a l'escola comunitària rumiaràs. Sempre te'n penses alguna de nova per a la feina. Quines poques paraules, quins moviments maldestres i exagerats, quina indumentària, quins colors, quin maquillatge, quins elements, quina música fins i tot. Però, el més important: com ho sents. Ho vols transmetre, hi vols posar l'ànima. Ho assajaràs, sí, amb perfecció i, no obstant, la força la guardes pel moment.
A la tarda treballaràs oficialment. Et toca després dels equilibristes i abans dels micos ensinistrats. T'esperen. Sents els rumors de l'espera. T'anuncien. Entres a la pista ple de llum i de color, a punt per a comunicar humor i sensibilitat. I t'ovacionen. I somrius amb els ulls, la boca, el gest, desde dins i pels de fora. I el nas ho acaba de fer tot rodó.
Comentaris
-
la feina[Ofensiu]montsepema | 20-05-2012
que macu Mena, que bonic la vida d'un artista, es així, potser la vida de tots és així ens maquillem ens vestim per l'ocasió, i sóm altre persona a vegades, perquè no pots ser tu moltes vegades, em fa pensar, jo marxo a la feina, i hagi de ser una altre perquè sino no sobreviuria, el món no està fet per a mi.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436404 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com