Una llegenda una mica mica diferent

Havia una vegada un país petit que vivia en pau i harmonia: cada cosa era al seu lloc, tothom sabia el que havia de fer, el sol lluïa cada matí sense escatimar cap raig de llum i la gent era feliç.
El rei en tenia prou amb que la gent del seu país estigues contenta de viure-hi. Passava tan desapercebut que molt pocs sabien que existia, ni ell ni el seu castell , on hi passava els dies al costat de la seva filla que tenia un nom estrany : "princesa del cor endins ".

El castell i tot el país l'havia construït ell mateix amb les seves mans, però tampoc ho sabia quasi ningú. De fet a ell no li importava gens ni mica, era tan bonic el seu país ! i tant feliç la seva gent !

Però va passar el que el rei no hagués volgut mai : el drac ferotge que rondava la terra feia temps, va acabar trobant el camí del petit país, i va omplir el cel de foc i les cases d'ombra i la gent de por...
La princesa del cor endins va ser la primera víctima. El drac sabia molt bé que si ella moria, seria molt més fàcil devorar tothom i convertir el petit país en un no-res. Això era el que el drac ferotge pretenia.... La va encerclar en un moment de descuid, la va fer seva ...i just quan l'anava a engolir, quan semblava que ningú sentiria els seus crits d'auxili, vet aquí que va arribar un cavaller.
Alguns van dir que venia de lluny, altres deien que sempre havia viscut al país, altres asseguraven que no havien vist mai ningú igual, els més agosarats afirmaven que vivia arreu del món i alguns pocs insistien en que era amic del rei de sempre, de sempre.

El cas és que es va enfrontar al drac , li va retreure totes les mentides i estratagemes que havia fet servir per enganyar la gent i el va reptar en duel, a soles els dos...
El cavaller va vèncer el drac ...abatut al terra , amb la sang vessada va marxar tot el mal que havia fet i el dolor que havia deixat.
I de la sang van néixer flors, vermelles com l'amor i el cavaller va regalar a la princesa del cor endins una de les flors, la més bonica.... i ella la va trobar la més preciosa del món.
Glòria Vendrell i Balaguer
Abril del 2015