una llàgrima... morta?

Un relat de: Capdelin

Cul de mentida es refrega
en cantonades.
Finestres escupen dentadures de piano
mutilant Chopin.
És temps d'aplaudir els desastres?

Excrements d'amor cobreixen parets
de silenci.
La vida amaga móns
que dormen dins una llavor...
perduda?

No hi ha pits, ni cames de desig,
ni res ni ningú...
Estic salvat o vivint dins
una pedra?

Cua hipòcrita, nana, que copular dinosaures
somiava.
No vaig entendre els teus ulls
que es tornaven paraules.

He tingut el millor diamant del món
pres dins les meves mans deformes
i closes
per por de perdre't i apagant
la teva llum.

Sempre tancat en mi, trobant-me cada dia,
sense poder sortir i buscar-te,
a tu...
com ventre d'oruga rosegant
la roca.

Ara et sento lluny
i cau sobre la meva ànima una llàgrima...
morta?

Comentaris

  • Tenderness | 21-05-2005 | Valoració: 10

    quanta força.. quan vas escriure això de ben segur que tenies quelcom dins teu que t'empenyia amb força... un pot arribar a escriure paraules molt dures..que en un altre moment s'omplirien de tendresa..

    m'ha sorprès molt aquest poema, i tot i això no m'ha agradat menys. Em sembla que mai havia llegit res teu amb aquest to.

    sigui com sigui, expressant a crits odi, tristesa, amor.. sempre i quan amb paraules acurades tendrament, aquests poemes mai deixaràn de sorprendre'm.

    endavant! de mi no t'oblidaràs! :D

    1 abraçada!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4471 Comentaris

1200941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )