Una Historieta

Un relat de: Joan G. Pons
Una vegada es van trobar dos ensenyants
- Hola. No et conec.
- Hola. Jo tampoc.
- Jo sóc l’ensenyant del que SÓC. El sóc persona.
- Curiós. Jo sóc l’ensenyant del que TINC. La persona i el que té.
- Curiós. Fas servir el SÓC pel que ets.
- Paraules.
- Xerrem ?
- Com tu vulguis.... jo sempre TINC temes per encetar una xerrada.
- Ja, ja, ja, ja escombres cap a casa...
- De què vols parlar ?
- De nosaltres.
- Comença...
- Jo crec que si no ETS (SÓC) no tens.
- Doncs jo opino que si no tens (TINC), no ETS.
- Ho planteges com una dualitat contradictòria. O ets o tens !
- Dualitat ? Explica’t...
- Viure i compartir el que SÓC, implica la necessitat de viure i compartir el que TINC.
- Però, moltes vegades, el no tenir, enfosqueix i et fa perdre la identitat del sóc.
- Si tens clar el SÓC, malgrat no tinguis, tires endavant.
- Però cal tenir unes idees molt clares i una autonomia, que la gent cerca en el TENIR.
- Et faig una proposta !
- Digues...
- I si treballem junts...
- Vols dir una cooperació ?
- Sí
- D’acord !!!
I diuen que els dos ensenyants, comunicaven, tot ensenyant, a viure amb el SÓC i el TINC... i la gent era testimoni d’un bon funcionament.
.....................................................................................................................

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer