Una història que mai s´acaba..

Un relat de: Evaaa

Una història que mai s´acaba..
Em senc furiosa, plena de rabia, trista, no se que em passa, sempre he trobat solució per a tots els meus problemes, però amb aquest.. amb aquest no puc, es massa per a mi, em senc una inutil per no poder fer res, sols puc seguir endavant, i seguir passant amb ell, pero no aconsegueixc enfrontar-lo, no aconsegueixc desfer-me d´ell, tot se m´acumula, i em senc incapaç de fer res, inservivle, no soc ningú, la meua ment comença a confondres, i voler saber perquè, els meus pensaments son negatius, no trobe res que m´ajude a eixir de la oscuritat que es crea al meu cap.

Em senc rara, trobe que no soc jo, no m´agrada ser aixina, no m´agrada tindre odi contra ningú, pero no puc més, el odi s´ha creat en mi, i cada vegada és més gran..

Se que no dec, que no dec odiar ningú, però és massa tart, el odi ja està dins de mi, i no puc desfer-me d´ell.

Sols em queda una feble esperança de que algun dia tot canviarà, no se d´on, però sempre trac forces per a seguir endavant, i ara, ara no serà diferent..

Comense a sentir-me forta de nou, a ser com abans, a ser com he sigut tot este temps, a ser com vuic ser, una persona divertida , extrovertida, que li agrada vore feliç a la gent, però per què? per què no puc ser feliç jo també?

Comentaris

  • i el dia que menys t'ho esperis...[Ofensiu]
    perunforat | 12-07-2007

    sense saber com els dies passen, un dia et lleves i et sents un xic més fort que l'anterior, i així un dia i un altre i un altre. Ens confonem i pensem que en un obrir i tancar d'ulls tot ha de ser magnífic, sentir-se com nou. Però no, resulta que és un procés lent, molt lent ja que els dies es fan interminables si no poses coratge i ganes, moltes ganes. Un primer s'ha de curar, ha d'esvair l'odi i llavors...llavors seràs plena,molt plena. Jo recomano mirar la lluna, bona companyia, un bon vinet i a compartir moments de riures, molts riures. Ara és un gran moment: l'estiu!!!Escrit en causa, no de boquilla, i jo també entro en la roda del procès...com la metamorfosis de Kafka, jaja!!Menys palla, buide-m'ho tot, que tot té el seu moment, i ara...toca gaudir d'aquest. Ànims!!!

  • l'oportunitat[Ofensiu]
    ANEROL | 10-07-2007

    per a tornar ser se'l ha de donar un mateix. ës imporant creure que algun dia el què vols que passi així serà, és un pas. A vegades necessitem recolzar-nos i saber demanar ajudar, si més no per aclarir-nos una mica

  • TOTHOM TE DRET A SER FELIÇ[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 10-07-2007 | Valoració: 8

    I LA PROTAGONISTA DE LA TEVA HISTÒRIA TAMBÉ, PERQUÈ NO POT SER FELIÇ UNA PERSONA ENCARA QUE HAIGI PERDUT L'AMOR? EL SEU AMOR... JA EN VINDRA D'ALTRES, JA VINDRAN TEMPS MILLORS, TOTES LES HISTÒRIES TENEN UN FINAL, TOT S'ACABA UN DIA O ALTRE. EL FINAL EL POSES TU...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: