Una història que mai s´acaba..

Una història que mai s´acaba..
Em senc furiosa, plena de rabia, trista, no se que em passa, sempre he trobat solució per a tots els meus problemes, però amb aquest.. amb aquest no puc, es massa per a mi, em senc una inutil per no poder fer res, sols puc seguir endavant, i seguir passant amb ell, pero no aconsegueixc enfrontar-lo, no aconsegueixc desfer-me d´ell, tot se m´acumula, i em senc incapaç de fer res, inservivle, no soc ningú, la meua ment comença a confondres, i voler saber perquè, els meus pensaments son negatius, no trobe res que m´ajude a eixir de la oscuritat que es crea al meu cap.

Em senc rara, trobe que no soc jo, no m´agrada ser aixina, no m´agrada tindre odi contra ningú, pero no puc més, el odi s´ha creat en mi, i cada vegada és més gran..

Se que no dec, que no dec odiar ningú, però és massa tart, el odi ja està dins de mi, i no puc desfer-me d´ell.

Sols em queda una feble esperança de que algun dia tot canviarà, no se d´on, però sempre trac forces per a seguir endavant, i ara, ara no serà diferent..

Comense a sentir-me forta de nou, a ser com abans, a ser com he sigut tot este temps, a ser com vuic ser, una persona divertida , extrovertida, que li agrada vore feliç a la gent, però per què? per què no puc ser feliç jo també?