Una història d'amor?

Un relat de: TITÀNIA

Es van conèixer una nit de dissabte, ella havia d'anar a un concert, però, al final va decidir sortir amb les que aleshores semblaven les seves amigues. Potser si hagués sabut que aquella decisió canviaria la seva vida, s'ho hagués pensat dues vegades i hagués anat al concert.

Ell va aparèixer en el seu camí quan creuava la pista de ball, uns metres més a la dreta o a l'esquerre i no s'haguessin conegut mai, però, els seus ulls es van trobar, i ja no hi va haver volta enrere, ja no es van voler separar, els seus somriures, les paraules intercanviades i la complicitat trobada des de el primer moment. Tot era perfecte, tendre, infantil i adult a la vegada, ell endevinava els seus pensaments sense que ella hagués de pronunciar paraula, es llegien la ment i ell feia que la vida fos un lloc agradable on estar.

El segon cop que es van veure, tot sopant, ella va tenir aquella sensació indescriptible d'haver tornat a casa, una casa que no coneixia, però, que era més seva que la pròpia i quan es van donar la mà va sentir aquella màgia que li sacsejar el cos i l'ànima, de la qual havia sentit a parlar, però, dubtava que existís. Per primer i últim cop va saber que havia trobat a la persona amb qui volia passar la resta de la seva vida, sense compromisos, anells, ni fills, només ells dos.

Ell tenia la virtut de fer que les coses negres canviessin a color i ella li donava la seguretat que ell a vegades necessitava. Els agradava parlar, des de les converses més serioses fins aquelles més inocents, gairebé infantils. Mai es cansaven d'estar junts i tots dos sentien que per fi estaven millor acompanyats que sols. Cada moment que compartien era únic i especial, un sopar amb espelmes, una ampolla de cava a la llum de la lluna, una pel.lícula estirats al sofà, ballar, cantar tot recordant les cançons d'èpoques passades, la platja les tardes de dissabte, les partides de pales on ell li llençava la pilota alta perquè ella no hi arribés, i així guanyar-la. Contemplaven junts com se n'anava el sol i sempre eren els últims de marxar, en aquella petita cala aprop de la ciutat, que ja havien fet seva. Es van fer promeses i van construir projectes que es van quedar en l'aire, on encara deuen ser, esperant que algú els recuperi i visquin el que ells no van arribar a viure.

Quant es troba l'altra meitat, aquella ànima perduda pel món que es complementa amb la teva i te la treuen, el buit que s'origina és tant gran que no es torna a omplir del tot mai més. Un dia ell va marxar, sense explicacions va desaparèixer de la vida d'ella tant ràpid com hi havia arribat i ella va caure en aquest buit, gran i profund. Ell es va perdre pel món i ella es va perdre buscant-lo, intentant trobar la resposta a tots els perquès que dia rere dia, li martellejaven el cap. Enmig de la búsqueda van perdre el somriure, la il.lusió i l'esperança, ja no eren les mateixes persones.

La seva història va esdevenir més un somni que una realitat, un record nebulós de la felicitat perduda que un dia van viure i que no tornaren a trobar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de TITÀNIA

TITÀNIA

112 Relats

149 Comentaris

82202 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
"Tots tenim un artista dins nostre, només hem de trobar la manera de deixar-lo sortir"

Sóc de la fornada del 73, Historiadora de l'Art i escriptora ocasional. Apassionada per la cultura en totes les seves expressions: l'art, la literatura, el cinema, el teatre.

Pseudònim: la Titània, personatge mitològic del "Somni d'una nit d'estiu" de W. Shakespeare, és la reina de les fades del bosc. Ambiciosa, enamoradissa i una mica llunàtica, li agrada estimar i que l'estimin.

Em podeu escriure a: eginec@gmail.com

I visitar el meu bloc: http://lembruix.blogspot.com

Ens llegim!