Una història d'amor (Cap. I)

I

Ella es va eixugar la suor de la cara amb un mocador de paper. Semblava que més que voler eixugar-se la suor, es volgués netejar el greix que brillava lleument al seu front. No era una noia que tingués la cara greixosa, ni plena de grans com els típics adolescents amb ulleres de pasta, però en aquell estiu calorós semblava que tothom es netegés la cara amb brillantina. Ella em va mirar i em va fer una ganyota com si li sabés greu que visqués aquella situació -veure com es netejava el font de suor amb un mocador de paper mentre esperàvem a que arribés el nostre tren-. Jo em vaig apropar a ella, li vaig agafar el mocador i li vaig passar suaument pel rostre. Ella es va deixar fer, va mig aclucar els ulls i va somriure sense ensenyar les dents. Va ser llavors quan ella em va retirar la mà de la seva cara i em va besar al coll. Vaig sentir un calfred i els mugrons se'm van posar durs sota la brusa. No ho podíem evitar. Érem joves. Així que ens vam oblidar del tren que encara havia de arribar i vam tancar-nos en els lavabos, incapaces d'aturar la nostra passió.
La meva vida va començar un altre cop quan la vaig conèixer. Ella era completament diferent al altres, i es probable que aquesta sigui el raó per la qual em vaig enamorar d' ella. Es clar que no les tenia totes amb mi, però com que tampoc tenia res a perdre, sols la meva poca dignitat, em vaig llançar al buit tot pregant que a sota hi hagués una xarxa capaç de atrapar-me abans de que m'estimbés contra el terra. Era començaments d'any, acabaven de tornar de les vacances de Nadal, i com aquelles propostes d'inici d'any -que mai pots complir, però les fas amb l'esperança de que potser les acompleixis- em vaig prometre a mi mateixa que ella havia de ser meva. Encara que només fos de pas, una relació esporàdica i sense compromís, que no ens lligués i que per tant no li suposés cap amenaça. Perquè tothom sabia que el seu punt feble era el sexe. Ningú de la nostra classe sabia si havia tingut parella en algun moment de la seva vida, però tothom la havia vista amb una noia diferent cada setmana. Si, vist així, la vaig cagar, i la vaig cagar molt. El món era ple de noies i em vaig acabar enamorant d'una ben faldillera. Però no es pot triar, oi? Així que dono per suposat que m'enteneu.

Bé, la proposta era senzilla, i li vaig deixar anar un dia que vam coincidir a la sortida de les classes.
-Ei, que fas res, avui?-
-No.- va dir, fregant-se lleugerament la barbeta. -Per què?-
-T'ho deia per si volies anar a prendre un cafè, ara, amb mi.- vaig començar la frase amb una seguretat que va desaparèixer a mesura que pronunciava, i en acabar, vaig arronsar les espatlles i vaig mig mirar el terra, esperant una resposta que semblava no arribar mai.
- Oi, i tant.- em va dir, al cap d'una estona, amb un somriure triomfal, mentre continuava fregant-se la barbeta. Tot seguit vam fer cap a una granja dos carrers més avall.
Mentre preníem aquell cafè, vam parlar de quatre banalitats relacionades amb les coses que teníem en comú, es a dir, el nostre institut. Vam sortir al carrer mentre rèiem del professor de llengua i la seva excessiva mania de fer sonar massa les esses. En agafar alè, ens vam mirar. Jo volia que m'abraces, que les seves mans em grapegessin tot el cos i que la seva llengua es fiqués a la meva boca i que des de allà es fiques a tota la meva ànima. Mai havia desitjat res d'una manera tan violenta, tan profunda i fosca. Podria haver donat jo el primer pas, però no podia. Ja no sabia com. En els meus plans imaginaris -els que jo havia pensat- jo era més valenta, i no dubtava pas en ser jo qui l'abraces a ella i fer-la meva. Però la realitat era una altre. La realitat es que no m'atrevia, per milions de raons i cap al mateix temps. Se'm va fer un nus a la gola, calenta, de plom, que semblava voler-me ennuegar. I el got d'aigua que va fer baixar aquella bola de plom que m'esquinçava la gola va ser ella. Em va besar, als llavis. Va ser un petó ras i curt. Jo me la vaig mirar sorpresa. Ella em va agafar la mà i va tornar apropar els seus llavis als meus. Però no em va besar. S'esperava. Aquest cop havia de ser jo. Vaig apropar els meus llavis als seus, i tot i que s'estaven tocant, no era un peto pròpiament dit. Però si estava bé. En aquell precís moment vaig desconnectar. Jo era un tros de fusta d'un arbre tropical llançat al mar i deixava que les onades del Oceà Pacific se m'enduguessin a alguna platja de sorra fina i blanca. Ella em va estirar de la mà i per fi ens vam besar. Els nostres dits es van entrellaçar i el nostre bes es va tornar més profund. Em va mossegar els llavis i em va abraçar, apropant el meu cos contra el seu. Vaig sentir la seva escalfor a través del seu abric i del meu anorac. Definitivament, la platja on les onades em van deixar feia molta calor. M'enteneu, oi?
A cau d'orella li vaig dir que vivia a prop i que no hi havia ningú a casa. Ella va assentir amb el cap i es va aturar. Em va mirar amb els seus ulls foscos com si volgués penetrar dins meu i conèixer tots els meus secrets. Encara amb les mans agafades, la vaig portar a casa meva. Al portal de casa i amb les claus a la mà, em van tornar a assetjar els seus llavis. Mentre esperàvem l'ascensor -perquè jo vivia en un bloc de pisos, més concretament en un setè pis- les seves mans feien seva el meu cos. Van obrir el meu anorac i es van colar dins, com dos rosegadors afamats ficant-se dins d'una caixa plena de menjar. Dins de l'ascensor em va aixecar la camisa i els sostenidors i em va llepar els mugrons. Jo no podia pensar i amb prou feines vaig picar el botó que ens havia de pujar al meu pis. Em va encantar com em va llepar els mugrons i com se'ls ficava a la boca. Acabava de tancar la porta a la nostra esquena quan ella es va treure l'abric i em va començar a despullar, com si no pogués esperar més. Les seves mans resseguien la meva pell, allà, al terra fred de l'entrada. No va ser fins que ella em va demanar on era la meva habitació que em vaig adonar de que jo encara no li havia tret ni tan sols la corbata. Perquè ella solia vestir amb corbata. Sempre m'imaginava que estirava de la seva corbata per portar-la cap a mi i que li devorava els llavis. En aquella ocasió no vaig poder. Estava massa rendida a les seves carícies.

Em va portar a l'habitació en braços. Allò em va embadalir. Em va deixar sobre el llit, totalment nua -tota la meva roba era al terra de l'entrada de casa- i ella es va començar a desvestir mentre em mirava fixament. Es va treure les bambes i els mitjons. Desprès es va deslligar la corbata i va començar a desbotonar la camisa. Ho va fer lentament, i finalment es va treure els sostenidors, alliberant els seus pits a la meva vista. Jo estava ben humida, i aquella visió no feia més que empitjorar la meva situació. Es va obrir el cinturó i va baixar la cremallera dels texans, però no se'ls va treure. Es va deixar caure al meu costat i va començar a acariciar-me un altre cop, però aquest cop amb molta cura, dolçament. El canvi de ritme em va permetre acariciar el seu cos. Ho feia a poc a poc, intentant memoritzar el tacte de la seva pell en els meus dits. Potser era l'única vegada que ho podria fer. I ho volia viure. Em vaig desinhibir de tot. Em vaig entregar completament als seus braços, i vaig sentir que em corresponia, que ella també s'entregava a mi. Aquella primera vegada va ser una experiència meravellosa. La seva llengua es va ficar a tots els racons del meu cos i vaig tenir un orgasme molt fort, i alhora, molt serè. No es una explicació gaire precisa, però es més o menys com va anar. Ens hi vam estar una estona. Quan tot va acabar, ella es va quedar arrupida al llit, i jo vaig aprofitar el aixecar-me i agafar totes les coses que havíem deixat a l'entrada. Si en aquell moment hagués arribat la meva mare -que arribava primer per fer el sopar- i hagués trobat tot aquell merder a la porta de casa el món hauria arribat a la seva fi. Al tornar a l'habitació, ella va aixecar el cap i em va fer un gest amb la mà perquè m'estirés al seu costat. Em va embolcallar amb els seus braços i va escampar petits petons al meu coll.