Una heroïna com tantes i un vell ploramiques.

Un relat de: ricardet
En una ventosa nit d'hivern
quan més lluïa el radiant sol
vaig veure el cadàver d'una jove descarada
volant provocativa de flor en flor.

La noia era una ànima en pena a la recerca de pau
que es proposava fer-se de perdonar per les seves bones obres.
Es va trobar amb un mort al mig de la vorera
a qui els transeünts ni tan sols miraven
amb l'excepció d'alguna vella fatxa
que deia que anava a denunciar la pelleringa
als seus amics els polis de la porra i els jutges venuts.
Li va mamar la titola i es va obrar el miracle del triomf de la vida.
Del ressuscitat van sortir unes ales i es va posar a volar polla a la mà
masturbant-se fins ejacular sobre les boques obertes de les beates.
Aviat un eixam de ressuscitats va omplir el cel nocturn
mentre es dedicaven a la seva amb afany
emulant al Gran Masturbador de Daaalí.

La noia d'aquesta història sabia d'on procedien les mentides
i es va proposar acabar amb elles sense res a negociar ni parlar amb ningú.
Va volar les borses de tot el món, va cremar tots els edificis religiosos
va vaporitzar els mitjans de comunicació i va arrasar tots els bancs.

Un general jutge pervertit i viciós va ordenar la seva mort
i els carrers es van omplir de militars i policies assassins
que res podien fer perquè els cadàvers ressuscitats
ejaculaven contra els seus ulls sanguinolents cegant-los
matant-se els uns als altres perquè no podien contenir el seu instint criminal.

Uns nens espectrals sortien de les clavegueres per veure la llum nocturna.
Llavors la noia va comprendre que havia d'eliminar al responsable de tot;
però es va entristir en veure que havia fet tard al seu cau sagrat.
Retrunyia la veu d'un filòsof que acabaria boig fins a la mort en un manicomi:
"Déu ha mort i l'hem matat nosaltres", era el mantra que se sentia sense parar.
Va pensar en això i va veure que tot era impossible, que res no es podia arreglar,
que cada un és un dimoni-voltor clacant sobre la multitud.
No valia la pena buscar més ni autoenganyar-se amb filosofies o drogues psicodèliques.
Mentre sonava el Liebestod wagnerià va tancar els ulls i es va tallar el coll.
Va trigar a morir sobre la vorera per la qual, indiferents, passejaven els transeünts.
La noia, que era verge, mentre moria delirava i s'imaginava ser al Paradís,
que no era més que un conte per a nens i crèduls però que per a ella era real en aquell moment.

Un vell de 90 anys assegut a la mateixa cadira de sempre es va posar a plorar sang.
El van portar a urgències, però ningú no podia aturar l'interminable hemorràgia.
Estava cec i sord. Amb prou feines podia sentir alguna cosa i no podia caminar tampoc.
Era incapaç de recordar que havia fet el dia anterior però sí que de nen jugava si podia
i que corria amb la seva família al refugi quan els avions feixistes bombardejaven la seva ciutat. "Agafa'm de la maneta, mama, agafa'm que si no em moriré."

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: