"Una habitació a les fosques"

Ahir, mig adormida pel soroll
dels cinc sentits,
vaig plorar, perquè la terra on visc,
m'ha fet mal.

Ahir, somiava en arribar
la primera,
en aquella meta d'afrontar
que ja no hi ets.

Ahir, el sol de cada matí a les deu,
va despertar-me amb la llum
més clara que mai...

I vaig voler apagar-la
un cop més,
doncs ahir, no vaig voler pas
llevar-me.

Tu ja no hi ets,
la nit ja no fa clara
la existència de les ombres
sota el llit.

I ja no em fa por
quedar-me en una habitació
a les fosques,
doncs sé que allà és on està
el teu record...

I ara que no hi ets,
les meves mans no volen escriure
noves proses,
i es conformen amb poemes
d'enyorança...

Ahir, la cançó que havia fet
de nosaltres un de sol,
va fer que la cantés plorant...

Però sé que en el fons
sóc feliç,
doncs tot això ho explico,
doncs amb tot això t'explico,
que tot això ha succeït.