Cercador
Una granota al davantal
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
El davantal que s'ha comprat al basar dels xinesos on tot suposadament és barat (qualitat a part) és gris, tant li fot si merengo com rata com fum com ciment compacte com sorra bruta.
-Àvia, aquest color no m'agrada per a tu, encara que diguis que et fa conjunt amb els cabells i els ulls. Tu ets tutticolori com jo!
-Martina, és un color sofert, que em farà d'alberg contra oli i greix a la cuina.
-La cuina que calli! Vull que sigui un davantal divertit, com el meu, que hi té una tortuga borratxa de tant menjar pa amb vi i sucre que m'hi va pintar la mare. Hahahaha!
Esclafeix a riure. Aquests sons engresquen la Filomena i deixa fer a la nena.
-Aquesta cara de granota boja!
En un còmic s'hi veu. A la dona se li dibuixa un somriure d'orella a orella.
La nena d'onze anys va a buscar els retoladors per a matèria tèxtil, estira la peça de roba a la taula de la seva habitació, molt ben il•luminada amb el finestró obert de bat a bat. Té traça copiant i és ràpida com ella sola. No triga ni mitja hora.
-Hi he posat colors fluorescents a les ninetes dels ulls i a la llengua llarga i vermella com la xíndria. T'agrada, iaia?
Si ja se l'ha posat!
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Comentari de la jutgessa del repte:
La trama d’aquest relat descriu l’afectuosa relació entre una àvia i la seva néta. No serà tan important què han de fer (cuinar) sinó com viuran les protagonistes aquest procés. La relació àvia i néta, incorpora un aprenentatge recíproc. És sabut que els avis tenen un paper destacat en l’educació dels néts, però en aquest relat l’àvia no només és transmissora, sinó també receptora. L’envelliment o la caducitat del temps que pesen com una llosa en la figura de l’àvia, són clarament difuminats, o fins i tot eliminats momentàniament, a través dels colors divertits que la Martina demana per al seu davantal. Aquest “alberg contra oli i greix”, possible metàfora del sentiment que embolcalla la persona, només es pot transformar gràcies a la visió infantívola, fresca i il•lusionant de la nena. La Filomena només cal que “es deixi fer” i vulgui beure d’aquesta aigua.
L’ús de l’estil directe permet reflectir el registre de l’infant i també dóna agilitat i vida al diàleg; aconsegueix aportar realisme als personatges, fent que l’àvia transformi la seva expressió en un somriure, la nena li ha guanyat la partida. Tortuga i granota es disposen a cuinar!
Una petitesa: “apart” hauria de ser “a part” perquè es tracta d’una locució adjectiva; no és cap nom.
-Àvia, aquest color no m'agrada per a tu, encara que diguis que et fa conjunt amb els cabells i els ulls. Tu ets tutticolori com jo!
-Martina, és un color sofert, que em farà d'alberg contra oli i greix a la cuina.
-La cuina que calli! Vull que sigui un davantal divertit, com el meu, que hi té una tortuga borratxa de tant menjar pa amb vi i sucre que m'hi va pintar la mare. Hahahaha!
Esclafeix a riure. Aquests sons engresquen la Filomena i deixa fer a la nena.
-Aquesta cara de granota boja!
En un còmic s'hi veu. A la dona se li dibuixa un somriure d'orella a orella.
La nena d'onze anys va a buscar els retoladors per a matèria tèxtil, estira la peça de roba a la taula de la seva habitació, molt ben il•luminada amb el finestró obert de bat a bat. Té traça copiant i és ràpida com ella sola. No triga ni mitja hora.
-Hi he posat colors fluorescents a les ninetes dels ulls i a la llengua llarga i vermella com la xíndria. T'agrada, iaia?
Si ja se l'ha posat!
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Comentari de la jutgessa del repte:
La trama d’aquest relat descriu l’afectuosa relació entre una àvia i la seva néta. No serà tan important què han de fer (cuinar) sinó com viuran les protagonistes aquest procés. La relació àvia i néta, incorpora un aprenentatge recíproc. És sabut que els avis tenen un paper destacat en l’educació dels néts, però en aquest relat l’àvia no només és transmissora, sinó també receptora. L’envelliment o la caducitat del temps que pesen com una llosa en la figura de l’àvia, són clarament difuminats, o fins i tot eliminats momentàniament, a través dels colors divertits que la Martina demana per al seu davantal. Aquest “alberg contra oli i greix”, possible metàfora del sentiment que embolcalla la persona, només es pot transformar gràcies a la visió infantívola, fresca i il•lusionant de la nena. La Filomena només cal que “es deixi fer” i vulgui beure d’aquesta aigua.
L’ús de l’estil directe permet reflectir el registre de l’infant i també dóna agilitat i vida al diàleg; aconsegueix aportar realisme als personatges, fent que l’àvia transformi la seva expressió en un somriure, la nena li ha guanyat la partida. Tortuga i granota es disposen a cuinar!
Una petitesa: “apart” hauria de ser “a part” perquè es tracta d’una locució adjectiva; no és cap nom.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436317 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com