Una goteta de pluja fina

Com una goteta de pluja fina
ens captiva amb el seu encís.
Bellugadissa com una papalloneta
saltironeja prudent i amb gràcia.

Subtil com un cuquet de seda
fila i fila el seu camí,
atenta a tot el que l’envolta,
observant-ho de fit a fit.

Tímida com una primerenca poncella
ens il·lumina amb la seva rialla innocent.
Dòcil i plena de vitalitat
ens captiva amb la seva pueril dolcesa.

Gràcil i cautelosa
descobreix un món nou per ella.
Perd l’equilibri i cau tota poruga.
I, enrojolada, s’amaga dins el capoll.

Bonica i molsudeta com una cirereta,
aquesta mosseta és un belluguet.
Petita llaminadura de la casa,
dolça alenada d’aire fresc.

Teixint un tímid balbuceig,
que s’esvaneix com un finíssim polsim,
ens fa còmplices de la seva ingenuïtat
dibuixant somriures de colors vius.

Es meravella de petites minúcies
que palpa amb els capcirons dels dits
i s’endinsa en un món màgic,
verge i absent de malícia

Els seus ulls plens de vida
desprenen guspires de felicitat.
És la joieta de la casa;
més bufona que cap!