Cercador

Llista categories

Una foto en blanc i negre

Un relat de: sensecor

Com unes simples fotos podem afectar-me tant? Com algo del que podria estar gaudint no ho tinc?
Impotència...ràbia, pena...moltes emocions que s'ajunten totes i fan que esclati en llàgrimes. Però ja dona igual, ja va ser, ja va passar...i veure que m'estic perdent coses importants mentre l'altra gent gaudeix al màxim i altres, simplement, les ignoren...Quant desitjaria estar lluny d'aquí, encara que només fos un miserable segon...
Puc estar dient-me a mi mateix "un dia arribara" i repetir-m'ho contínuament fins que ho assimili i m'ho cregui...però l'únic que aconseguiria seria enganyar-me.
No més mentides, siusplau

En fi, tot passa per algo...però no entenc perquè em passa això...

Comentaris

Afegir comentari

A vegades...[Ofensiu]
marta_gut | 29-07-2007 | Valoració: 8
A vegades pot semblar que has caigut en un forat negre del qual no pots sortir-ne, i t'angoixes... Però jo pens que no hi ha res que no es pugui arreglar... si perderes una cosa, aviat en trobaràs una altra! Gairebé tot té solució avui en dia...

Filosofades a part, m'ha agradat el teu text, més que res perquè m'hi he trobat en la manera d'escriure i d'expressar-te.

És el primer relat teu que llegesc, així que ara em passejaré una mica pels escrits que ens has deixat.

Una abraçada,
Marta.
M'enyoraves?[Ofensiu]
jOaneTa | 29-07-2007 | Valoració: 10
Hola sensecor.
Després d'un temps sense obrir la web aquí torno.
Noto les teves paraules desanimades... noto que t'enfonses un altre cop i no noi! no!!
Escriu i transmet així el que sents, jo des d'aquí seguiré llegin-te.

Petons i abraçades.

jOaneTa

l´Autor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >