Cercador
Una festa popular
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Xirinola de somriures.
Festes de gralles i tambors;
d'una flamarada de colors,
i balls amb crits de tradició,
a la matinada d'una nit plena de records.
Xirinola de paraules!!
Comentaris
-
Ei! M'ha agradat![Ofensiu]Llibre | 24-05-2005
Curt, breu... i precís.
Quatre versos escassos encerclats per una xirinola de somriures i una xirinola de paraules.
Dues xirinoles que m'han encantat perquè les he vistes, les he imaginades... les cares somrients de tota la gent que es deixa dur per la festa, i les veus, les converses alegres que acompanyen la gresca.
Un bon dibuix d'una festa popular.
LLIBRE -
Festa si,lluita també![Ofensiu]14 | 04-05-2005 | Valoració: 10
Com dirien els Inadaptats suposo,amb poques paraules m'has fet reviure l'esperit de la Festa Major...com se la troba a faltar,l'esperit de festa,de sortir i no dormir,de no pensar,de deixarte duu per les emocions i la gresca...!
-
xirinola...[Ofensiu]Capdelin | 04-05-2005 | Valoració: 10
popular encesa per tradició de sang, de sentiment... crit estrident de gralles que xisclen tonades i melodies de farigola i muntanyes catalanes... colors, gent encuriosida que han oblidat els colors de les melodies de la terra... turistes nacionalitzats per interessos i també gent que sent renéixer neurones d'arrels pròpies...
breu, però intens, popular, senzill... flama poètica que encén espelmes mig apagades...
fantàstic... i ara més que mai = poema PRIMITIU fet pel cap de la tribu dels primitius = MARC!!!!
una abraçada company i amic... i que la gralla no calli per més orelles indiferent que esberli... els timpans també es poden reciclar...!!!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872206 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.