Una feina ben feta

Un relat de: DinsElSilenci

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Cal un bon afaitat; és indispensable.
Cal no ser ràpid. Ser destre, saber exactament què vols i cal -sobretot- la convicció que ho aconseguiràs. Un moment de dubte i és la ruïna. I la ruïna aquí és la condemna a l'obscuritat de l'onanisme.

Aconsegueix accés. (Com? Un altre tema, un altre dia.)

Sent l'escalfor del seu cos i fes que ella senti la teva.

Obre't camí amb carícies tendres. Deixa el seu sexe pel final. Nota l'escalfor de l'entrecuix amb la teva mà mentre encara assaboreixes la dolçor dels seus llavis i assegura't que la passió li ennuvoli la vista. Mou-te lentament, parsimoniosament. L'orella, el coll amb mossegades dolces per davallar fins al pit a poc a poc: besa-ho tot, besa'ls els dos però no besis el cim del mugró fins que sàpigues que es deleix per sentir-t'hi. No mostris les dents -sempre suaus, sempre tendres- abans que els seus sospirs et convidin.

I no et deturis: segueix baixant, càlid, humit sota la complicitat del llençol de seda i mentre la mà més hàbil recorre la llargada de les seves cames besa el ventre. El sota ventre. Si en saps, s'obrirà a tu. Perquè lentament, pausadament assaboreixis els voltants. Besa suau. Besa cuixa i cuixa sense que ella sàpiga on serà el següent bes, cada cop més humit, però deixa el gust de la Carn per després; no és bo córrer.

I ara sí. És l'hora de tastar l'oli del plaer. És hora de despertar en ella la bèstia secreta que du a dintre. És l'hora de la llengua i la saliva. Dels calfreds i els crits.
Obre-li els llavis a poc a poc amb carícies de llengua. Comença per baix. Comença per fora perquè ella sola es doni a tu. Tasta-li els sucs que de segur se t'oferiran com a benvinguda i a poc a poc, amb força entra endins amb tota la llargada humida. Amaga les dents, que no són amigues de la tendresa. Puja per dins, fins assaborir -mai abans- la fava del seu sexe. Menja-li el clítoris però menja-li humit: com més humit més gran, més potent li advindrà el plaer.

Però no et conformis aquí: Déu t'ha donat el dit del mig, un a cada mà i és ara quan sabràs perquè: mulla'l. Escalfa'l i mentre els teus llavis i la teva llengua mengin amb decisió fes-lo entrar per sota la teva barbeta. Per dins el seu sexe. Entra a poc a poc. Tot cadenciosament, tot al teu ritme: no vulguis córrer ni que t'ho demani. A poc a poc, i prem el dit amunt, cap a tu: captura-li el clítoris per sobre i per baix. I mou-lo. I si et queda un dit, i si ella vol, entra per tot.

I la teva boca assaborirà el seu cony. I el teu dit furgarà la seva vagina. I la teva saliva i els seus sucs seran un de sol. I s'esdevindrà. Entre crits i esgarrapades, entre gemecs i estrebades es recargolarà de plaer. Una i tantes vegades com el seu cos permeti s'esdevindrà l'èxtasi del seu plaer més salvatge, més pregon, més íntim i més animal.


I el teu plaer: el de la feina ben feta

Comentaris

  • Em donen ganes...[Ofensiu]
    M.Salles | 12-10-2008

    de fer un escrit per descriure "la feina ben feta" que ha de fer la dona...
    Gràcies pels comentaris que m'has fet.
    Ens llegim.

  • beginn | 07-09-2008

    Ets un home savi !!

    gràcies pel teu comentari, tens raó amb el que em dius.

    beginn

  • Bona descripció,...[Ofensiu]
    Bonhomia | 05-09-2008 | Valoració: 10

    ...perque sempre hi ha qui va massa ràpid, no?


    Sergi