Una fe.

Un relat de: josepsalatermens
El que escric és important per a mi i ho és perquè vull que entenguis quina és la meva fe, la meva creença.
Em vaig introduir dins l’ésglesia cristiana evangèlica perquè volia fer uns estudis biblics, aleshores la Biblia m’havia pres el cor, em tenia ben capficat i necessitava aprendre més, ja portava un temps que la llegia a tothora, dia i nit, i el text que em va atrapar més, i encara ho fa, és la porció de l’evangeli Mateo 25:40 “I el Rei els respondrà: ja us dic que en la mesura en què ho vau fer a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho féreu”. De seguida vaig copsar que per arribar a Déu, el camí que m’hi duria seria el de la gent que pateix, quan més a prop estigués dels que sofreixen, més a prop estaría de Déu. Així, de seguida em vaig anar de voluntari a un centre de Barcelona (COTTOLENGO) que tenien cura de desminuïts psiquics i fisics. També hi ha que se senten prop de Déu mitjançant l’art o simplement fent qualsevol altra tasca.
Després d’uns dies d’assistir a les reunions que es feien a un local evangèlic, un pastor de la comunitat em va preguntar que amb tot el que m’havien ensenyat quina era la meva experiencia espiritual, el que volia saber era si m’havia convertit, aleshores li vaig explicar la meva experiència envers Déu,és la que ja he escrit al parragraf anterior, aquest bon home, després d’escoltar-me, va quedar en silenci, em pensó que no es va veure amb cor de dir-me res, no éra aquesta la mena d’experiència que ell volia sentir.
A les primeres reunions se’m va dir que l’única manera d’arribar a Déu era mitjançant l’acceptació de Jesucrist com a Salvador, calia creure en ell, per tal de gaudir d’una veritable fe. El fet d’ajudar els necessitats era una conseqüència de l’acte de conversió, una manera de mostar-li amor a Déu, un acte d’obediència, però haviem de tenir present que l’unic mijà per arribar a Déu era, tal com he escrit abans, l’acceptació de Jesucrist com a fill de Déu i el nostre Salvador.
Sempre he estat un lletraferit i a més de llegir la Biblia, m’empassava tot el que trobava escrit, així vaig descubrir textes que describien molt bé quina era la meva realitat espiritual , això em va fer que em qüestionés la meva suposada fe evangélica i em comencés a sentir incomode dins d’aquesta comunitat els últims anys que vaig ser-hi. Quantes vegades puc recordar quan em preguntaven com em trobava espiritualment i sempre responia que molt malament.
Accepto que les creencies de l’esglèsia són prou vàlides per canalitzar la nostra espiritualitat envers Déu, però al no compartir allò que els és més fonamental , aleshores no se m’acceptarà ni tolerarà com a un creient genuï, pot ser puc passar com una persona interessada i amb inclinacions, pensaran, però l’Esperit Sant no és dins meu. Quan jo pensó que l’Esperit Sant el podem sentir tothom, tothom, només pel fet de respirar, malgrat que no en siguem conscients. Que n'es de llaminer creure que pertanyem a un poble escollit, seleccionat per Déu entre tota la societat del mon, en base a haver pres una decisió personal o, com és el cas dels calvinistes, que Déu ens ha triat literalment d’una manera arbitraria.
No fa pas gaire temps vaig llegar un text escrit potser fa més de dos mil cinc cents anys, simplement pensó que hi estic molt d’acord, és aquest:

No et creguis qualsevol cosa simplement perque es rumoreja.No et creguis la veracitat de les tradicions unicament perquè han estat venerades d’ençà moltes generacions.No et creguis quelcom perquè l’opinió general ho considera verdader o perquè se’n parla molt d’ell. No et creguis quelcom per només el testimoni d’un del més grans sabis de l’antiguitat. No et creguis quelcom perquè les probabilitats són al seu favor o perquè el costum t’empeny a creure que és veritat. No et creguis el que provee de la teva propia imaginació o fantasia pensant que es tracte d’una revelació d’un poder suprem. No et creguis res basant-te en la sola autoritat dels teus mestres o sacerdots. El que tu mateix hagis assejat, el que hagis experimentat i el que sigui beneficiós per a tu i per a la resta de la societat: en això has de creure i en això has d’adaptar el teu comportament.
Buda

Que en seria de diferent el món si no hagués religions que ens delimiten, que només hi hagués sensacions espirituals i que ningú les qüestionés, llavors tots ens poguessim tratar de germans.
Però l’esglesia cristiana evangélica, com altres religions, té els limits molt ben definits: si no ets dels nostres, aleshores no pertanys al poble de Déu.
També et vull mostrar un altre text, aquest més recent, escrit pot ser farà uns cent anys:

Mai hauriem d’intentar seguir el mateix camí d’un altre ja que és el seu, però no el nostre.
Quan hagis trobat el teu camí,no has de fer res més que seure i deixar-te dur pel corrent de l’aigua del riu de la vida fins a la lliberació.
Un cop l’has trobat, ja mai més t’allunyis d’ell. Segueix el teu camí, et convé a tu, però en canvi, no li convé a un altre.
Swami Vivekananda


I això és tot fins ara, ja què sempre estem evolucionant i suposo que d’aquí a un temps pensaré diferent, degut a que estem aprenent constantment.
Prefereixo que la meva fe sigui com un bri d’herba que se’n duu el vent, a ser dura, ferma i inamovible, com una roca.
Tan sols vull ser el que sóc a cada instant.

Comentaris

  • Un bon relat autobiogràfic[Ofensiu]
    iong txon | 02-12-2014

    En poques paraules has dit molt. En el nostre món i sobretot en aquest temps, un gran ventall de possibilitats i camins s'obren davant del qui va a la recerca de l'Absolut. Diferents motivacions, diferents actituds, porten a cadascú per la sendera que més el pot ajudar a créixer espiritualment. Introspecció, meditació, potser l'oració? el servei sempre, posar el cor en allò que fem per als altres. Penso que tens una mentalitat oberta (massa?) i elàstica que no és freqüent de trobar perquè requereix una virtut rara i escassa al món, potser sempre ho ha estat, o potser ara més que mai: la humilitat personal. T'animo a continuar el teu camí de creixement i evolució constant tant l'art d'escriure com en el de viure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

99 Relats

21 Comentaris

38251 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.