uNa eStoNa de ceL

"El públic xisclant,
Ells s'enfilaran,
I amb el primer acord
Tot s'haurà aturat".

Sí. Tot. El temps, la vida, els problemes, maldecaps. Res ja no existeix. Només hi ha la música. Aquesta música que, només començar, ja m'omple el cos. Aquest ambient, aquest aire que respiro i que fa que la meva realitat es redueixi a mi, eufòrica, cridant, saltant, rient, plorant entre el públic, donant tot el que puc i més per ells; i a ells, els tres Pets que, dalt l'escenari, ofereixen tot el necessari per a entregar-me la felicitat absoluta.
Felicitat absoluta per a mi, i per a tota aquesta munió de persones que forma, contant-m'hi a mi, el públic. Una massa homogènia que es mou a un mateix ritme, el ritme d'aquesta música que ens fa viure, sentir-nos lliures.

"I per uns breus moments
Una estona de cel"

I van sonant. Cançó rere cançó. Nota rere nota. Lletres, veus, sons, melodies, que em porten a la memòria tantes imatges, tants aromes, tants records... Somriures i llàgrimes, abraçades, benvingudes i comiats...
I la meva veu es va desgastant amb cada estrofa, més encara amb les tornades, perquè a cada segon la llenço a l'exterior, cantant a màxima potència. Recordant els múltiples cops que les he cantades abans. Treient la part d'Els Pets que duc dins meu, o impregnant-me d'aquell so, d'aquella música, fent ben meva cada cançó que ara envaeix l'espai on es fa aquest concert.

"Ja no importa el demés,
Una estona de cel"

Saltant, cridant, botant... No hi ha altra cosa que valgui en aquests moments. Els pensaments que m'omplien el cervell han fugit, com la brisa fresca de la tarda ara inexistent. El meu cap ha passat a ser la llar d'un únic hoste, la música. La seva música. La meva música. No puc pensar en res més. Em limito a viure les cançons que escolto, oblidant-me de tot. Vivint-les, sentint-les dins. Sent feliç. Gaudint. Passant una estona de cel.
Ara, enfilada sobre les espatlles d'un amic, sento les primeres notes de la meva cançó preferida. L'aire pren un color de vida. Es pot respirar clarament la llibertat. Deixo anar tot el que tinc dins. Canto, m'emociono. Em sento lliure. No en tinc cap dubte, sóc al cel.

"el que dura un concert,
És una estona de cel".