Una estona de cel

Una porta mig oberta, amb delicadesa l'empenyo per descobrir què s'hi amaga darrera. Entro, no veig res estic a les fosques, però s'hi respira tendresa i calma, un dolç clima que m'hi fa sentir bé. Tanco els ulls enmig de la foscor per poder palpar amb absoluta plenitut el sabor d'aquests moments, i així guiar-me en la negror que m'envolta.
Pas a pas amb cautelosa lentitut avanço deixant-me portar pels meus instints, i de sobte un llampec extraordinari recórre tot el meu cos, em giro i tot i que la foscor em cega, sé que ets tu, puc sentir la lleugera brisa de la teva respiració acariciant tènuement els meus cabells, i amb certesa sé que tu també em pots veure enmig de la foscor, perquè puc sentir la teva mà mig tremolosa temptejant suaument el meu rostre, els teus dits resseguint els meus llavis inflats, vermells, calents i alhora humits, i en aquest precís instant en la llunyania, comença a sonar feblement una música dolça, tranquilitzadora, relaxant, i plena de sentiment.
Ara m'agafes de la mà, ens estirem al llit que tenim davant i instintivament ens treiem la roba amb delicadesa, és en aquest moment quan me n'adono que és bethoveen qui ens acompanya, amb la meravellosa sonata clar de lluna. Em sento immersa en lo idílic, puc sentir els teus llavis com assaborejen i petonegen tendrament els meus pits, la teva llengua resseguint els meus mugrons, com la nostra respiració s'accelera desenfrenadament, i com l'ambient s'escalfa fins fer-nos suar, finalment una intensa esgarrifança apoderant-se dels nostres cossos, després calma.
La nostra respiració mica en mica va tornant al ritme habitual i ens abracem mirant-nos fixament sense dir res, tan sols amb un petó som capaços de transmetre'ns l'immensitat del nostre sentiment.