Una estona de calor

Un relat de: Xavier Valeri
Pujava envoltat d’alzines vestides d’heura i de roques vermelloses decorades per herbes grises. A la vista, un pi orgullós que entre el brancatge sostenia una bola roent i poderosa que em llençava bafarades de foc. La roentor mantenia els ocells, els esquirols i fins els serpents de diamant blau amagats. L’ardència escampava una llum que ho omplia tot. Fins semblava que sota la muntanya hi hagués d’haver el mar. A la vora del camí, la ginesta feia més marina. Encara que sembli estrany el mar no hi era. I, doncs, Sense mar? Sense mar, amunt encara que els braços i les cames se’m socarressin. Ni tant sols Cal·líope em feia sortir una vaca d’aquelles que tan inspiren els poetes. Vaig girar.
A la plana, els canyissars tendres dels rierols es doblaven a l’oratge. Vaig veure un mur d’aigua que surava per damunt dels camps de la falda de la muntanya. Era que regaven. Més enllà, un gegantí fal·lus verd alçat per sobre dels turons. Era una sitja. Vaig pensar, Ai! Cal·líope com m’ho compliques. Per què no em fas sortir un cavall o un ramat de xais? Com que no em va fer sortir ni un gos petit, vaig haver de recordar un gat i un colom. Una gat siamès amb escallering que seia a la porta d’una masia i un colom de collaret verd i blanc que es passejava amb el cap alt i ben tranquil davant del gat. Amb un gat, un colom i una bicicleta, no me’n sortia i vaig arribar a casa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: