Una espurneta...

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

lluita, comunió amb la vida

És el millor que es pot fer. Gràcies pel comentari, i per regalar-nos sempre trossets de tu.

Una forta abraçada, i mil somriures.

de vegades si, de vegades no, però ni que sigui petita l´hem de fer sortir, perquè jo si que penso que el poder és nostre, però de vegades queda solapat per influències externes.

un petonet i a gaudir de tots els moments què podem fer especials

eii sergi! ja veig que hi estás posadissim en això de la poesia! m'ha agradat moltíssim m'agrada el positivisme!! seguiré la pàgina i tant!!
tona.

fer l'esforç, de "positivitzar", de veure les coses des del costat positiu. I, si no n'hi ha, si no el trobem, inventar-lo.
Hi ha massa coses que ens parlen directament de la bogeria absurda de tot allò que ens envolta. Guerres, crims, cracs borsaris causats per la pura rapacitat, robatoris legals del sistema financer...
Però bé, així és la vida. Com tota la resta, com diu Woody Allen. Podem caure en el fatalisme, o creure que tenim algun poder per canviar les coses.
En la vastitud de la nit còsmica, som, tots plegats, el nostre planeta sencer, una espurneta de llum (o més precisament l'emmirallament del foc d'un astre que té mort anunciada).

Una abraçada,

franz