Una disfressa

Un relat de: L'esguard

"Una disfressa. Una mentida. Una falsa façana que amagava una realitat completament distinta. Això he estat jo durant tot aquest temps, un parany, un engany...

Ni tan sols recordo com va començar... suposo que fou simplement el resultat d'una successió de fets que, semblant aïllats en un principi, resultaren no ser-ho. El cas és que un bon dia em vaig trobar escoltant una música que no era l'habitual, sortint per llocs que mai abans havia freqüentat, anant amb gent a la que gairebé no coneixia i amb la qual no sabia què m'unia, parlant una llengua que no era la meva, vestint amb robes que no aconseguia esbrinar d'on les havia tret, estudiant una carrera que mai abans m'havia interessat... En definitiva, vivint una altra vida, si és que se'n podria dir viure el convertir l'existència en pur teatre. El millor de tot és que, aleshores, jo no era conscient que estava actuant. De fet no era conscient d'allò que estava succeint, era com si m'haguessin fet un buidatge de cervell i m'haguessin col·locat un manual de conducta seguint les pautes marcades d'un determinat estereotip.

Ara ho recordo i em vénen calfreds només d'imaginar-m'ho. Encara no entenc què va haver d'ocórrer per a que comencés a negar-me a mi mateixa. I tampoc perquè vaig optar per construir una cuirassa, en comptes d'enfrontar-me als que no volien acceptar-me tal com era.

Em faig creus mirant enrera, recordant-me dèbil, dòcil i heterosexual. Per més que hi penso no entenc què vaig trobar en ell. Era vell (10 anys més que jo), prepotent, mancat de perspicàcia i sentit de l'humor, amb poc talent com a publicista, egoista, mentider... i perquè no dir-ho: lleig com un pecat, i tremendament sapastre al llit. Per tant, com va poder engatusar-me continua sent per a mi, a hores d'ara, un secret. La meva psicoanalista em parlà d'un Edip mal superat però les seves explicacions no em van convèncer. Allò va tenir a veure amb alguna altra cosa.

El cas és que jo, que des de l'adolescència havia tingut ben clara la meva inclinació sexual, i havia mantingut relacions només amb dones, em convertia, poc després de la vintena, en una dona heterosexual convencional. Per voluntat pròpia, no podia negar la meva condició. M'atreien les dones, i semblava no haver-hi remei en el món. Però havia de ser un secret, compartit només amb les meves amants. Però en entrar a la Facultat aquest secret es feu difícil de guardar. Algú m'insinuà que tenia "ploma" i el comentari m'amoïnà. En aquell aleshores, ser lesbiana estava molt mal considerat. A més, jo era de casa bona, i això hagués desvirtuat el prestigi i renom de la meva família. Així que vaig trencar amb la meva rebel·lia i vaig decidir que... si havia de negar la meva sexualitat, valia més negar-ho tot. Construir un personatge, vestir-me amb una disfressa que jo mateixa elaboraria, a la meva vida... fins que passessin els anys. Un cop acabada la carrera, i una bona feina els problemes estarien resolts. Aleshores podria ser lliure, però molt lluny d'aquí."

I per fi ha arribat l'hora de treure'm el vestit que m'oprimia, la patètica disfressa amb que m'he passejat durant tot aquest temps. Et semblarà estrany tot això que t'he explicat, però en certa manera considero que havies de ser la primera en saber-ho. És per això que m'he posat a escriure't de seguida que he arribat a Dresden. No sé què pensaràs de tot això, però em sentia en deute amb tu, i necessitava explicar-t'ho. Deus pensar que sóc una covard, adreçant-me a tu per correu convencional, sense haver gosat a trucar-te o a proposar-te una cita. Deus pensar que sóc boja... i que necessito sessions de psicoanalista. Potser sí. Mai se sap. Tanmateix, sí puc dir-te que si hi ha alguna cosa que realment necessito ara mateix és acabar el que vam deixar a mitges a la Universitat d'Estiu a Berlín fa uns mesos.
D'aquí unes setmanes m'instal·lo a Prenzlauer Berg: ciutat nova, pis nou, estudis nous, vida nova. El futur, ara mateix és boirós, però s'anirà definint a mesura que passin els mesos. No tinc pressa. No puc recuperar el temps perdut però sí que puc assegurar-me que a partir d'ara seré autèntica, sense trampes, sense mentides, sense disfresses. I t'asseguro que no penso trair-me.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de L'esguard

L'esguard

9 Relats

6 Comentaris

11884 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
A tocar dels 22 anys, encara visc de somnis, però no em quedo només en l'esfera de la ficció. També surto al carrer i planto cara a la vida real, cosa que no és senzilla, i no sempre aconsegueixo sortir-me'n. Tanmateix la vida per a mi és això, un camí llarg ple de reptes a assolir, i petits bocins d'experiències que de vegades et deixen un regust amarg, i d'altres un sabor ben dolç als llavis. I un camí on el somni i la lletra, ho fa tot, si més no, més agradable.