Una descoberta al carrer d'Espolsa-sacs

Un relat de: sensualia

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

L'única cosa atractiva d'aquell lloc era, almenys a primer cop de vista, el nom del carrer. Un nom que deu tenir el seu origen en alguna feina pròpia d'una època en què la ciutat de Barcelona es limitava al clos de les muralles. Era un carreró estret, brut, sense sortida i mal il·luminat, cosa que vaig agrair d'entrada perquè em permetia passar més desapercebut.

No sé com vaig deixar-me enredar amb aquella juguesca que havíem fet entre la Carla, la Cris i el seu xicot, i jo mateix. Feia setmanes que ens trobàvem cada divendres al vespre, a sopar a casa nostra o a la seva. Passaven unes nits entretingudes a voltes fent-la petar fins a altes hores, i a voltes acabant cada parella en una habitació deixant anar les passions que uns moments abans havíem atiat amb converses pujades de to. La Cris i en Sergi són una parella encantadora amb qui tan aviat podem parlar de l'obra literària de l'Armand Obiols, dels problemes generats per la reintroducció de l'ós als Pirineus, com de les propostes més esbojarrades i picants.

I aquell dia va ser la Cris la que va proposar fer una mena de joc de rol. Cada setmana un dels quatre hauria de portar a terme una acció que prèviament haurien planejat els altres tres. I, malastruc com sóc, em va tocar la sort d'encetar-lo. La proposta consistia passar unes hores de la tarda del divendres en una sauna masculina, per després comentar a l'hora del sopar com havia anat l'experiència. La veritat és que em va sorprendre, perquè imaginava que em farien fer qualsevol cosa en què ells hi intervinguessin d'alguna manera o altra. I segurament la Carla els devia comentar alguna anècdota passada en què involuntàriament m'havia vist involucrat en una relació de sexe en què havia intervingut un altre home.

No és que hi tingués cap mena de tabú ni prevenció especial, però tampoc em feia cap gràcia. I menys en un lloc com aquell que d'entrada se'm presentava com a molt lúgubre, tètric i depriment. Una porta metàl·lica, llisa, de color vermellós i amb un simple rètol, donava accés al local. Darrere d'un taulell, un home, que gaire bé no va aixecar el cap probablement per no intimidar el visitant, em va demanar com a primer déu-vos-guard el número que calçava. I tot seguit em va deixar sobre el mostrador, una tovallola, unes xancletes i un preservatiu. Vaig agrair que no hi hagués ningú més esperant per entrar, i val a dir que amb una certa prevenció vaig pujar cap al pis de dalt.

Als vestidors, un home de mitjana edat s'estava canviant traient-se la roba amb tota naturalitat. De fet, vaig pensar, era com si em trobés en un vestuari d'una instal·lació esportiva. Vaig fer una mica de temps i, tan bon punt va ser fora, em vaig apressar a canviar-me o, millor dit, a despullar-me. Però encara no m'havia posat la tovallola a la cintura com a única vestimenta per a deambular pel local, ja havien entrar dos homes grans de panxes prominents i aspecte més aviat repulsiu.

Vaig agafar aire, potser per donar-me ànims i afrontar l'espectacle depriment que em queia al damunt, i vaig entrar cap a l'interior. L'aspecte del local era molt millor del que hom podia esperar, per la seva ubicació i porta d'entrada. Unes llums tènues, la majoria arran de terra, permetien orientar-te i moure't sense problemes, alhora que una certa penombra donava la impressió de poder-hi mantenir l'anonimat. Fàcilment podia distingir dos tipus d'usuaris d'aquell antre: d'una banda, uns homes més aviat grans que probablement eren allà com un darrer recurs per a desfogar-se, més que per inclinacions estrictament homosexuals, i una altra franja d'edat relativament més jove que realment estava interessada en el sexe masculí.

La veritat és que difícilment podia identificar-me amb cap. Em sentia com un peix fora de l'aigua, o com un gat dins una peixera. Em vaig proposar agafar-m'ho bé, posar la ment en blanc i deixar que les coses transcorreguessin per sí soles. Al capdavall, no tenia cap compromís de fer-hi res, llevat de restar allà dins un parell d'horetes.

A les dutxes hi havia una nodrida concurrència, de manera que m'era impossible esquivar les mirades que ara em semblaven a milers. No crec que els cridés especialment l'atenció el meu sexe que mostrava impúdicament, com si per mi fos la cosa més natural del món, sinó més aviat el meu aspecte general que jo considerava del tot desavinent en un lloc com aquell. O potser tampoc era això perquè, per desil·lusió meva, vaig adonar-me que el fitament era constant i en totes direccions; jo havia esdevingut un cos més entre els altres.

La zona del bar era la més ben il·luminada, i per tant la que em feia més respecte d'entrar. En canvi, la sala de projecció era tot el contrari: una pantalla gran enfront d'una escalinata plena de coixins i algunes ombres escampades que es feien més perceptibles a mesura que els ulls s'acostumaven a la foscor. Sense adonar-me, m'havia col·locat al costat d'un home calb, més aviat corpulent i d'edat indefinida. L'interès pel que passava a la pantalla era més aviat escàs. Qui no tenia ningú al costat per a fer-hi córrer les mans perseguia amb la mirada qualsevol possible presa. I jo ho devia ser per a l'home de calba relluent. De seguida vaig tenir una mà damunt la cuixa intentant endinsar-se per sota la tovallola. Era evident que aquí tothom anava de dret al gra. Vaig fer un moviment instintiu de rebuig, i l'home es va retirar a l'acte.

Em costava d'imaginar que jo estigués assegut en un cinema, si és que d'allò se'n podia dir així, i que un altre home intentés grapejar-me. Estava acostumat a les incursions de la mà de la Carla, mentre jo em mantenia impassible simulant veure la pel·lícula quan en realitat m'estava concentrant amb les carícies i el plaer que em proporcionava ella. Tampoc podia dir que la mà d'aquell home fos especialment tosca ni barroera. La meva reacció no havia obeït sinó a un prejudici, no sé si innat però com a mínim inconscient. Potser només era qüestió de no pensar en res i deixar fer, tret que realment em resultés desagradable del tot.

Vaig decidir acabar de veure les dependències del local: un munt de passadissos estrets amb petites reservats a banda i banda, amb un simple catre sense més, suposo que suficient per a la funció que hom podia esperar-ne; i al final del pis superior, una mena de cambra fosca. Enmig d'una fosca general un llum fosforescent ressaltava el blanc de les tovalloles, que es movien com fantasmes permetent intuir els jocs que s'hi amagaven. Vaig esperar-me discretament a un costat. Ben a prop, dues siluetes s'abraçaven inquietes, i al fons, en un catre de grans dimensions, un jove estirat de panxa enlaire esperant que algú li prestés atenció. No va tardar en aparèixer un home gran i rabassut que se li agenollà entre cames i vaig suposar que li feia una bona mamada. La parella que tenia al costat van apressar-se a buscar un reservat i continuar el joc en solitari. Un altre s'havia afegit el catre central, però aquest es limitava a masturbar-se mentre contemplava l'espectacle de l'home rabassut amorrat al sexe del qui jeia passiu, conscient de ser el centre de totes les mirades. Ara era un de més jove el qui semblava asseure's damunt la seva cara. A poc a poc s'anava conformant un quadre complex de cossos bavejants i suats, toquejant-se a tort i a dret. No era ben bé fàstic el que sentia, però. Fins i tot vaig imaginar-me ocupant el lloc del jove allí estirant, sense fer res ni oposar resistència, probablement també sense mirar amb qui se les havia.

Estava distret amb l'espectacle, a una distància prudencial, quan unes mans van resseguir-me l'esquema amb suavitat. Una primera esgarrifança que vaig contenir al moment per restat immòbil, com si no me n'hagués adonat. Ho devia interpretar com un permís per continuar, perquè tot seguit vaig notar el contacte del seu pit sobre l'esquema alhora que les seves mans avançaven més fermes dels pectorals a l'abdomen. No sabia si havia de girar-me o deixar que continués en la seva recerca, tanmateix ben fàcil perquè de seguida va trobar l'escletxa per on agarbonar el meu sexe, que sense ni adonar-me'n havia pres prou consistència. Sentia el seu cos refregant-se al meu en un moviment més que insinuant. Algú s'havia ajupit al davant i li prenia la meva polla de les mans per posar-se-la de dret a la boca. Res a veure amb les carícies i la delicadesa de la Carla; eren unes succions dures i agressives que no deixaven d'excitar-me, mentre el que tenia al darrera seguia abraçant-me i em tenallava els mugrons amb les puntes dels dits. Em va empènyer el cos cap endavant fins a recolzar-me amb l'espatlla del que seguia engolint el meu sexe. Aleshores vaig notar com un dit prèviament humitejat maldava per penetrar-me. No vaig fer res sinó restar a l'expectativa per veure fins on volia arribar, cosa que no vaig tardar gaire en descobrir. El moviment d'aquell dit que ja havia aconseguit l'objectiu m'accelerava la respiració, i jo instintivament el compassava amb una lasciva oscil·lació de malucs.
-Sense preservatiu, res! - vaig fer jo alçant la veu en veure que amb una agilitat prodigiosa intentava substituir el dit per la polla.

Va parar en sec, tant ell com el qui tenia ajupit davant meu. Vaig sentir una mena de renec indesxifrable i van desaparèixer sense dir res més. Mentrestant, l'home rabassut havia alçat les cames del jove que restava passiu damunt el catre i li clavava unes envestides considerables davant la mirada expectant de dos més bocabadats tot fent-se una mà desaforadament.

Si m'aturava a pensar, jo mateix em feia creus de trobar-me en un lloc com aquell, i em podien venir basques. Però estava decidit a completar el rol que havia assumit deixant per després qualsevol mena de raonament, i deixar-me portar en la mesura que em fos possible per l'ambient caldejat i enganxifós d'aquell antre.

No podia deixar la sauna sense haver passat pel lloc que devia donar nom i ser l'origen d'aquesta mena de locals: la sauna de vapor i la de calor
seca. Aquí la foscor era gaire bé total. Només d'obrir les pesades portes que hi donaven accés pensava que no hi resistiria ni mig minut; la calor era asfixiant. Gaire bé a les palpentes vaig acostar-me fins a un banc, on va venir ben just com no m'assec damunt d'algú que es va limitar a palpar-me tot invitant-me a seure al seu costat. No sé per què vaig fugir de nou, per refugiar-me a la sauna de vapor. En el moment d'obrir vaig poder veure que hi havia un grup d'homes apinyats, a peu dret, al mig de la sala. Amb la porta tancada, les ombres tornaven a fer-se gaire bé imperceptibles però notava la presència d'aquells cossos suats que exhalaven una fortor considerable. Jo també suava de valent i sentia la necessitat de deixar-me anar, no sé si per satisfer un desig que havia anat acumulant o si per sortir el més aviat possible d'aquella cavorca. No em va caldre prendre cap mena de decisió perquè aviat em vaig trobar empès al magma tumultuós de mans frisoses i sexes desesperats. I aquesta vegada vaig ser jo qui, prenent les degudes precaucions, vaig abaixar el cos que tenia al davant fins que el seu cap va trobar-se a l'alçada dels fal·lus afamats, i vaig penetrar-lo sense demanar permís ni parar compte de quina mena d'home estava profanant. Cap queixa ni crit de dolor, només uns sospirs ofegats per la xardorosa humitat que ho impregnava tot. No vaig aturar-me ni tan sols quan algú furgava darrere meu en un assaig fallit d'acoblament impossible per la meva posició.

Vaig necessitar una bona dutxa per desempallegar-me d'aquella suor llardosa que pensava que no em trauria del damunt en tota la nit. I sobretot un llarga passejada per retornar en mi mateix, i no fer cap judici ni valoració del que havia viscut. No sabia amb qui havia estat i potser ni tan sols què havia arribat a fer, simplement havia lliurat el meu cos a una morbosa experiència de la qual no em penedia. I, perquè no dir-ho, que també havia gaudit a la meva manera. A casa, ja m'estaven esperant.

Autor: Joan de http://sensualia.wordpress.com/

Comentaris

  • continuació[Ofensiu]
    sensualia | 29-11-2008

    Tots aquests relats vénen a ser una mateixa història... la continuació la tens en el següent relat "Plaers remunerats"

    que vagin de gust

  • continuació[Ofensiu]
    sensualia | 29-11-2008

    Tots aquests relats vénen a ser una mateixa història... la continuació la tens en el següent relat "Plaers remunerats"

    que vagin de gust

  • m'ha encantat[Ofensiu]
    jOaneTa | 29-11-2008 | Valoració: 10

    però que hi ha una continuació?
    m'ha fet falta saber que passa amb la Carla, li conta?
    qui té el torn ara de jugar?

    quina intrigaaa!


    un petó
    jOaneTa

  • Natural com ...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-11-2008

    ...passejar-se pel carrer, anar al futbol diumenge o fer-ho dissabte - això sí, camisa nova per fer conjunt amb el 'sábado, sabadete'-.
    Un relat diferent, potser i tot fins massa seriós. A no ser que lleixeges entre línies-.
    Salut i rebolica!