Una companyia capriciosa.

Una companyia capciosa.


De vegades és bo estendre els sentiments
a sol i aire amb agulles d'estendre roba.
Els uns s'assecaran una mica de la humitat
natural que tenen. Altres s'airejaran.
Alguns emprendran el vol cansats
d'estar presoners i d'empresonar-nos.
Els meus pensaments sóc jo,
i jo sóc els meus pensaments.
Hi ha pensaments que creixent com el bon fruit,
i altres són el càncer de la ment.
I la ment és el coixí de somnis
amb els ulls oberts. La ment és presó o alliberament.
Ai els pensaments, culpables o innocents.
Cal vigilar al llaurador i sembrador
de la ment, som nosaltres qui gaudirem
o patirem del seu fruit.
Avui és un bon dia per fer bugada,
assecar i airejar.
Qui no té acció de pensar, no té pensaments.
Qui no té pensament. Potser tenen
un desert a la terra dels pensaments.
M'agrada tenir pensaments.
És veritat que cal vigilar,
la ment és molt capriciosa.
I de vegades ment i pensament
és una companyia capciosa...



onatge