UNA CAPSA DE MITGES DE SEDA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
El dia que vaig conèixer la Lidia no vaig pensar que un dia podria ser la meva dona.
Era l’any 1932 i va entrar com a mecanògrafa en la tenda de material quirúrgic que jo també treballava de venedor i expert en compres a l’estranger en concret Paris.
La Lidia era una noia de uns vint anys rodoneta com una poma, baixeta ni lletja ni guapa, però amb tot l’encant i candor dels seus pocs anys.

Jo als meus quaranta cinc anys complerts, bohemi a volta de tot i amb esperit de solter recalcitrant, no li vaig prestar gaire atenció. Mes un dia que tenia molta feina , vaig caure que un company em va dir que Lidia escrivia i parlava molt be el francès , el cel es va obrir, vaig veure la llum, ella em podria ajudar, encara que sols fos un cop.

-Senyoreta Lidia em podria fer un favor encara que nomes sigui avui?
-Podria passar a maquina aquestes cartes, no tinc temps i no se com fer-ho...

-Per descomptat senyor Enric, i llavor em va somriure...

Llavors vaig veure que al riure se li formaven uns clotets molt macos a les galtes i els seus ulls eren de color de mel. A part de tot això la pell
la tenia colrada pel sol, l’última moda d’alguns, apart de tot érem Juliol.

L’endemà la vaig mirar millor i li vaig somriure, ella m ´el torna i altre volta els clotets . Vaig pensar les seves galtes si les pogués mossegar tindrien gust a mel i sol.

Per dinar jo dinava a un bar a la cantonada del carrer, ella portava una carmanyola dins un cabasset molt bufo i tenia uns tovallons de randes molt polits i dinava a l oficina. Aquell dia vaig tornar mestres s’espolsava polidament unes engrunes de pa de la faldilla blava

-Senyoreta Lidia li vindria de gust prendre un cafè amb mi? Veig que ja ha dinat.
-Senyor Albert no acostumo a fer-ho.
-Doncs vingui i prengui el que vulgui, jo convido som companys de feina no?
-D’acord senyor Albert , gràcies un dia es un dia. I anàrem al bar a prendre un refresc.

I així va començar tot, la noia era llesta filla d’una família modesta. Una tia li paga estudis de mecanografia i francès. Li agradava anar a nedar a la Barceloneta amb el seu germà, llegir i les flors i no tenia xicot.

Vaig començar a pensar en ella, jo vint-i cinc anys mes gran, quin gran disbarat, però em vaig donar compte que no podria viure ja sense ella, que l’estimava malgrat tot, i ella em mirava amb els seus ulls de mel que deien també molt. Un dia de pluja la vaig acompanyar a casa seva amb taxi i li vaig dir l’estimava i que volia casar-me amb ella, i ella va somriure i va dir . Perquè no?. A mi m’agraden els senyors ja fets, perquè son uns cavallers.

Al dia del seu Sant quan ja érem promesos li vaig preguntar que voldria de regal, no volia espifiar el regal. La Lidia em va dir, Albert comprem una capsa ben plena de mitges de seda. Quasi tota la meva vida he somiat en tenir-ne quantitat, soc maldestre al posar-les i sem estripen molt.

Desprès d´ un temps prudencial de festeig ens varem casar, malgrat l’oposició de les nostres dues famílies, per la diferencia d’edat i posició

Ara es la meva dona, estem de viatge de noces a Paris, jo la miro dins una botiga de barrets, a ella li estan molt bé . Ara es prova el segon que te de la seva vida. Em mira sonriu i els clotets a les galtes es formen.Jo penso en el gust de mel i sol. Ara si que ja els he mossegat.......


- .
-

Comentaris

  • Una bonica història...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-03-2015

    d'amor farcida de petits detalls que fan més propera l'aventura d'aquests entranyables protagonistes. Colors, olors, sentiments a flor de pell.Un final molt poètic.
    De lectura molt amena.

  • Senzill i maco[Ofensiu]
    Gemma Matas | 21-03-2015 | Valoració: 10


    M'ha agradat Montserrat, l'he llegit i irradia la candidesa la noia, el savoir faire de l'home i l'amor que es tenen un i altre!

    Moltes gràcies pel teu comentari, últimament tinc poc temps per dedicar a Relats però t'aniré llegint, t'ho asseguro!

    Gemma

  • Una relació[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-03-2015 | Valoració: 10

    M'agradat molt. Normal i original, tot plegat banyat amb una sensibilitat molt humana.

  • Imma Cauhé | 19-03-2015

    l'amor és així, tal com el descrius, arriba sense esperar-lo i és dolç i durader. L'edat? que més hi dona, si és la persona la que importa.

  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 19-03-2015 | Valoració: 10

    M’ha agradat aquest relat que mostra que ni el físic ni l’edat no ho és tot. Cal saber llegir a dins de les persones i aprendre a conèixer-les. Bonica historia d’amor.
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322200 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.