Cercador
una canya d'amor
Un relat de: AnnixSentat en una cadira de fusta,
mires la dolça posta de sol
en el reflexe de la mar.
El temps va refrescant,
i ajegut esperes el moment
en el que em podràs abraçar.
Tu no saps quan serà,
però tens molt clar
que la cnaya no llençaràs.
Tant sols has d'estirar el fil,
tenir força per fer-ho
i així em veuràs.
Vull sortir de l'aigua,
on tant de temps he estat,
i no he viscut realitats.
Cuan el pescador m'hagui abraçat,
agrairé molt la voluntat,
però primer s'haurà de fer realitat.
Comentaris
-
no ho crec[Ofensiu]Annix | 04-11-2004
de moment el pescador, no em demostra que vulgui tallar el fil, pero per si un cas el vigilaré, que sinó moriré jo....
-
aix..[Ofensiu]FranK | 03-11-2004 | Valoració: 9
vigila el pescador... a veure si pensa ke la pressa esta perduda i talla el fil per pescar-ne una altra.. oks?
inga petonets preciosa
l´Autor
12 Relats
24 Comentaris
15464 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40