Una caixa immensa de dimensions desconegudes

Un relat de: Júlia

En una caixa immensa,
De dimensions desconegudes,
Una llum de entre d'altres
M'atrau l'atenció.
Una llum envoltada
De cercles infinits,
L'un dels quals em capfica
En un món misteriós.

Traspasso núvols i tempestes
I un cop arribat allà
Moltes caixes són alçades
On un munt de coses hi cap.
Continuo fins arribar
On les terres són més altes
I el verd és predominant.

Enmig d'arbres allargats,
D'on les ombres en provenen,
N'hi ha algú que està esperant
I, al seu costat,
Una caixa immensa,
De dimensions desconegudes ...

Comentaris

  • ¡Quina raó que tens, Júlia![Ofensiu]
    Consol | 27-07-2005 | Valoració: 10

    Quant sovint ens passem la vida esperant , esperant que arribi la nostra oportunitat a la feina, esperant que arribi el nostre príncep blau, esperant que algú ens descobreixi, esperant ... Però tu, valenta, t'hi llences a la vida, a aquesta vida de dimensions desconegudes, a aquesta llum de cercles infinits i, tot i les tempestes i els núvols, tu continues perquè saps que la esperança- aquelles terres altes on el verd és el predominant - ha de ser sempre al nostre horitzó i tu segueixes la seva ombra, l'ombra de la llum que sempre ens ha de guiar, la llum dels teus somnis. Endavant!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Júlia

Júlia

3 Relats

7 Comentaris

3194 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia: