Una balada sensual

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

La sala del cinema és quasi buida. Tot i així, i sense necessitat de parlar-ho, ens hem dirigit a l'ultima filera de seients. Cap al mig.

- Com deies que es titula la pel·lícula? -he dit, per dir.

I ho deus haver notat, perquè no m'has ofert cap resposta.

No fa gaire que ha començat...

La musica, deliciosa.
La penombra, necessària.
La remor del so, d'agrair.

Els llavis, un escàndol.
Les mans, una necessitat permanent.
Aquests dits,
els teus,
un turment deliciós.
I els gemecs,
dels dos,
una balada sensual a cau d'orella.

Al sortir, un vent gelat ha deixat constància del canvi de temperatura, i m'has abraçat amb força per protegir-me del fred.

Llavors, suaument, com ho fas tot, m'has aixecat el rostre amb el palmell de la mà.

Només ha calgut mirar-nos per saber que aquest guió, el nostre, no havia arribat al final.

- Vols que sopem, abans d'anar a l'hotel? -m'has preguntat.
- No, no tinc ganes de menjar... cap aliment.

Em calia aquella rialla tant teva, espontània i plena de complicitat.

I me l'has regalat.


Comentaris

  • jo també m'enganxo[Ofensiu]

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • la millor pel·licula...[Ofensiu]
    MarBlava | 17-01-2007 | Valoració: 10

    és la que escrius tu mateixa amb l'amor i les carícies que et regalen.
    Sensual poema, suggerent i ple de complicitats...
    Et torno a felicitar per la teva capacitat de fer-nos compartir les teves experiències, reals o inventades, amb tant encert.
    Petons Gessamí-blau!

  • Bon regal![Ofensiu]
    Unaquimera | 08-01-2007 | Valoració: 10

    Un relat aparentment suau, perquè les teves paraules resulten, sovint, llisquents davant els ulls de qui les llegeix.
    Però en aquest cas, hi ha una corrent soterrània de desig per sota les línies, un arremolinar-se dels núvols de l'anhel mutu damunt els paràgrafs, un retronar llunyà, sobre les paraules, d'espurnes de passió que encara que arribin en forma de gestos tendres i somriures amb complicitat, fan presagiar sense cap mena de dubte que aquest turment deliciós estallarà aviat en un festival de sensualitat, dolçor, estima, adoració, necessitat, plaer, romanticisme, sexualitat desbordada i goig de viure... plegats!

    Un bon regal, el teu relat. M'ho prenc com si els Reis m'ho haguessin portat amb retard i us dono les gràcies a tots quatre,
    Unaquimera

  • S'albira[Ofensiu]
    gypsy | 01-12-2006 | Valoració: 10

    un bon final per aquesta sortida.
    Mantenir el desig, la espurna del prohibit, gaudir de l'altre i de la vida. Tot això es desprèn dels teus mots tranquils i explícits, que llisquen suaus i arrodoneixen aquest relat.

    petons!!

    gypsy

  • ets...[Ofensiu]
    Capdelin | 27-11-2006 | Valoració: 10

    la poeta ideal per a escriure "una balada"... perquè tens calma, originalitat, tacte i poesia...
    Amb la gegantina suavitat i delicadessa amb la que escrius has parit un relat breu, bàsic, tota una definició simfònica de l'erotisme light sense estridències ni exagerades transgressions.
    És, sens dubte, un dels millors escrits teus i has seduït als lectors amb aquest bouquet per a sibarites de la poesia.
    Petons i una abraçada.

  • El millor de tots[Ofensiu]
    Frèdia | 26-11-2006 | Valoració: 10

    Diria que aquesta "balada sensual" és el millor dels relats que ens has regalat fins ara. Aquesta estranya barreja de prosa i poesia, de sensualitat i de contenció, d'amor que no pot ser manifestat del tot però que no té aturador. I allò que no diuen les paraules, ho delaten els fets. I sense adonar-te'n ens vas fent còmplices a tots, als lectors, que també voldríem una balada calcada aquesta a les nostres vides.
    Fredia

  • Hola Gessamí_blau![Ofensiu]

    Així d'entrada, moltes, moltes gràcies pel teu comentari! Òbviament he aprofitat l'avinentesa per llegir-te jo, i heus aquí que he trobat amb qui comparteixo, com a mínim, una espècie de "tic" nerviós: els punts suspensius!

    Bé, jo també ho estic arranjant (almenys, tan com puc) però ben posadets tres punts suspensius poden significar tan... com mil pauraules, és a dir, com un milió d'imatges, jeje!

    Realment, aquest relat és una balada sensual. Tot ell gairebé desborda de sensualitat i té el punt just de romanticisme. Elegant. D'imatges, gestos, reaccions (esperades i correspostes). Simbolismes (el somriure). I agilitat, pel que fa al redactat, atès que és prou dinàmic i el diàleg és àgil i estableix una complicitat permanent amb el lector, que pot reconèixer en aquest joc de seduccions una postal amb la qual identificar-se.

    Gràcies de nou, Gessamí_blau, pel teu comentari, encantat de debò de llegir-te i gràcies, sobretot, per brindar-nos aquestes paraules!

    Salutacions,

    Vicenç

  • Ligeia | 22-11-2006

    A la biografia dius que abuses dels punts suspensius; doncs si sempre n'abuses com en aquest relat... ole, ole i ole! Els únics que he trobat estan molt ben posats.
    Un relat molt amè i natural, que m'ha fet pensar que això d'anar a fer manetes al cine està bé quan les fas tu i no tant bé si vols veure la peli i són els de darrere els qui les fan.

    Encantada de llegir-te!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

906 Comentaris

106007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.