Una aventura personal

Un relat de: Joan G. Pons

Un cop a la setmana, viatjo amb tren de rodalies, zona del Maresme.

A l'hora que hi pujo, puc anar còmodament assegut. A la parada següent a la meva d'inici va seure davant meu una noia.

De la seva bossa va treure un llibre i començar a llegir. De forma discreta vaig mirar el títol del llibre i sorpresa !, jo era l'autor del llibre.

Sorpresa agradable i amb una certa càrrega paralitzant. Sorpresa agradable i amb interrogants.

Què faig ?

·Em presento i manifesto la meva autoria…
·Pregunto que li sembla el contingut del llibre… la seva lectura és a la meitat aproximadament.
·Li demano a on ha comprat el llibre i què opina.
·Observo amb silenci.

Què faig ?

Sento emociona-ment una barreja de satisfacció (tinc davant meu una lectora d'una obra meva) i respecte per la seva lectura no acabada del llibre.

Vesteixo aquest respecte per la por a rebre una opinió ? Vesteixo aquesta satisfacció amb el desig que em demani una dedicatòria ?

Barreja de pensaments i sentiments. És una barreja explosiva. Torbadora per prendre una decisió.

Conec algunes tècniques de relaxació i vaig tancar els ulls i invitar-me a crear un cert estat de pau i harmonia. Ignoro el temps transcorregut. Però aquesta estona havia clarificat la decisió. Una paraula-actitud m'envoltava. Naturalitat. Et presentes i li dius qui ets.

Obro els ulls. I davant meu no hi ha ningú.

Comentaris

  • Quan veus l'oportunitat...[Ofensiu]
    Queca | 23-10-2008 | Valoració: 10

    ... s'ha d'aprofitar, està clar, perquè el que ara tens, el que ara abraces com a teu, pot ser que demà ja no hi sigui...

    Descrius una sensació que m'agradaria i molt poder viure algun dia.

    Una forta abraçada, Joan.

  • He escrit un llibre de poemes i estic a punt de presentar-lo[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-10-2008 | Valoració: 10

    En llegir aquest relat, m'he imaginat a mi mateixa en la teva situació i també m'ha agafat por. Por a que no agradi, por a despullar la meva ànima, por a haver de millorar en el proper llibre... Què dolenta és la por! Saps que et dic? Me'n vaig a escriure un relat humorístic per a exorcitzar el canguelo que m'has fet agafar. Petons

  • Quina il·lusió [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 20-10-2008 | Valoració: 10

    veure que un desconegut, davant teu esta llegint-te una obra, podent inclús en l'anonimat observar i interpretar les ganyotes que se li poden escapar en la lectura.
    Una forta encaixada,

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • visca el missatge de la casualitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-10-2008

    Les casualitats és sols una paraula per explicar el que no sabem explicar. I l'aventura és gaudir d'aquest no saber explicar, a canvi de "ha estat aixì". Visca !!!

  • Amb naturalitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-10-2008 | Valoració: 10

    Quines casualitats, amic Joan!
    Vull dir, que trobis davant teu una lectora d'un llibre que has escrit tu... vull dir també, que el teu darrer relat i el meu darrer relat comencin en un tren, amb una noia asseguda davant... vull dir, que l'altre dia parlàvem al correu de què agafes trens i vans i vens...

    Potser per totes aquestes raons, m'ha resultat molt verosímil la situació que descrius.
    Per cert, comprenc perfectament que t'ocasionés dubtes i indecisió.
    Imagino que jo observaria una mica, intentant endivinar per l'expressió de la lectora si l'obra és del seu gust o si sembla interessada. O potser també tancaria els ulls...

    T'envio una abraçada amistosa amb tota naturalitat,
    Unaquimera

  • LLÀSTIMA![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 16-10-2008 | Valoració: 10

    Per un lector-a es molt agradable de coneixer l'escriptor, a mi m'agrada fins hi tot a relats, quan hi surt una fotogràfia personal encara gaudeixo més de la lectura, sé a quí llegeixo i també sé com es i m'imagino el perquè de les seves escriptures. Si un dia et trobo jo em sabra molt greu que no em facis una dedicatoria. Salut, company!

  • Ostres[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 16-10-2008 | Valoració: 10

    ara 'has deixat copnfús, no é si dius que t'ho imaginaves o que si al obrir els ulls s'havia anat. Però sigui com sigui és oi seria molta casualitat, una casualitat que il·lusiona. Gràcies.

    Salut i records.
    ullsblaus1

Valoració mitja: 10