Una argentina a Barcelona

Un relat de: Lois Tarranco

La Martina havia arribat de l'Argentina feia uns dies, després de catorze hores entre avions i aeroports estava exaltada, amb una angoixa que no podia amb la seva anima. Però per fi havia arribat a Barcelona, ara tenia que començar una nova vida, d'on venia no portava gaire cosa i la vida estava molt malament, no hi havia feina, la vida estava cada vegada mes cara i els recursos econòmics cada vegada pitjor. La Martina tenia una amiga que feia deu anys que estava a Barcelona vivia a Ripollet i treballava de dona de la neteja de moment, tenia la carrera de advocada i volia tindré els papers per poder homologar els títols i treballar de lo seu. Quan la Martina va trepitjar Barcelona ella estava esperant-la al aeroport del Prat. La va veure sortir per la porta de internacional i la va abraçar com si fos la seva germana. Feia molt de temps que no estaven juntes i havien patit molt cadascuna a la seva manera.
Susanna li va dir:
-Te hemos preparado una bienvenida que vas a quedate sorperendida- va dir la Susana a la seva aiga
-Boluda ¿que ases, que me as preparao?, no tenías que molestar- Va dir la Martina ja que ella sabia que la Susana treballava molt per poder treure els estudis i ser advocada aquí a Barcelona.
La Susanna es va adelantar mentre la Martina treia les maletes del taxi, tots estaven a casa d`Favio ell també era Argenti, però havia viscut tota la vida a Barcelona, la Martina no el coneixia, i anava a viure a casa d'ell.
Quan la Martina va entrar a casa, es va posar a plorar, tenia tot un munt de sentiments, havia deixat a tota la família a mils de quilometres, i ara tenia que començar una nova vida amb gent que no coneixia i que parlaven diferent.
Lo primer que li va dir en Favio va ser que a partir d'aquell moment com no hi havia cales per instituts o acadèmies ell només li parlaria en català.
-T'has d'imaginar que et trobes a Nova York, a Anglaterra o un país d'aquests que la gent només parla un idioma, es l'única forma de que aprenguis i si em parles tindràs més oportunitats de treballar i de relacionar-te amb gent. Aquí la gent es molt amable, però el seu idioma es important. Els que venen de fora ens tenim que adaptar als seus costums, a les seves arrels perquè ells no les perdin mai.
Podràs comprovar que no es difícil ni ha paraules que si son complicades però sàpiguen francès com saps no serà complicat.
Sembla impossible però la Martina en tres mesos ja parlava bastant be l'idioma i al cap de quatre va trobar feina amb una botiga de roba. En Favio estava molt content, perquè ella havia posat tot l'interès que tots tenen que posar al arribar a un país estranger, perquè aquest no perdi les arrels.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Lois Tarranco

Lois Tarranco

20 Relats

13 Comentaris

26850 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Em dic Marian, tinc 42 anys, m'agrada molt escriure, crec que des de que tenia 4 o 5 anys pensava ser escriptora, escara que sigui un somni. Tinc molts relats, poesia, i escrits de reflexions (com li dic jo).Aquest lloc m'agrada molt, perquè soc de Barcelona, i parlo català, però sempre he tingut problemes al escriure. Això fa que aquí estic aprenen a millorar la meva escriptura en català. Son una persona positiva, vital, somriure, i m'agrada viure la vida intensament, sentir-me viva, i viure com si fos l'últim minut de la meva vida. Espero compartir moltes coses amb tots vosaltres, i també soc una forofa de Edgar Allan Poe, Kundera, Jack London, i sobre tot de Gustave Flaubert.

Crec que la vida esta plena d'il·lusions i no s'han de perdre mai. La meva il·lusió esta dintre meu, i cada dia trec una mica, només una mica pels demès. En els meus escrits tracto de treure tot lo que penso, enyoro, estimo. Això es lo mes important.

Darrera de cada lletra hi ha un sentiment, un crit, un desitjo de que alguna persona escolti les meves paraules, que les senti com jo vull que les senti, amb un amor especial, amb un tracte senzill. com la vida mateixa.