UNA AMISTAT AMB MISTERI INCLÒS

Un relat de: Jaumedelleida

UNA AMISTAT AMB MISTERI INCLÒS

Allà fou on ens vàrem conèixer, ara fa uns anys. La vaig tenir vora meu en un sopar de cloenda de curs que celebra cada Juny, l’associació de veïns, de la qual en formo part. Els membres dels distints grups, seien correlativament en les llargues taules muntades expressament per l’ocasió, i els que formàvem part del reduït curs d’Ioga, vam prendre seient en un extrem d’una de les taules. Evidentment, la resta de grups també foren anant col•locant-se als seus respectius seients. Alguna cara que conegués entre la concurrència, evidentment, sí que n’hi havia, però la que se’m posà al seient del meu costat i al davant meu també, no les havia vist mai.

Durant el sopar, cada grup –i és lògic- solia generalment xerrar entre ells de les seves coses i del curs que finalitzà, però això, no fou impediment perquè sentís la curiositat de saber qui era de fet, qui seia vora meu, i per tant, ja me les vaig enginyar perquè esporàdicament o de tant en tant, a part d’introduir-m’hi primer a mig sopar (en principi quasi ni ens havíem mirat), presentar-me després, i sol•licitar-li l’ajuda més tard, perquè ens fes a l’hora de les postres, la instantània adient que immortalitzés el nostre grupet, feu possible que intercanviéssim més d’una paraula. Va acabar-se el sopar i li vaig agrair la seva col•laboració i simpatia que demostrà, tot i no conèixer-nos.

Es veu que la fisonomia dels dos va quedar-nos respectivament gravada en les nostres ments i això propicià que més d’un cop, en ple carrer, ens saludéssim a l’encreuar-nos, fins a l’extrem de què arran de noves coincidències, vam intercanviar breus converses i també, algun refrigeri entre mig.

Fruit d’això i com a tradicional cavaller que em considero, sempre m’he ofert, (quan el destí seu era ja d’anar al seu domicili), d’acompanyar-la fins a casa seva. Ara bé, quina fou la meva sorpresa el primer cop en què podia fer-ho, que dos carrers abans de la destinació, ja em va demanar que la deixés sola. Ho vaig entendre i acceptar, doncs, qui sap si és de les que aprofita el passejos per meditar i pensar en les seves coses, i la meva companyia no li ho permetia. D’ella, de fet no en sé gaire cosa, llevat del seu lloc de treball i del tarannà que deixa al descobert a través de mur del seu facebook.

Mai li he preguntat sobre qüestions de caire personal i menys de tipus afectiu. Però succeeix que cada vegada que ens trobem i li proposo de nou acompanyar-la, es repeteix la petició de deixar-la sola camí de la seva llar molt abans del seu destí final. Per què ho farà? No m’ho explico, i si li pregunto, la resposta sempre és la mateixa: “Deixeu-m’ho fins aquí. Val?” Quin misteri s’hi amaga en tot això? Si volgués, quasi que em podria sentir ofès, doncs sembla talment un rebuig, però no ho és de fet, perquè fins on arribem junts, és una excel•lent companyia, i a mi ja em satisfà, perquè no és pas la meva intenció anar més enllà, com algú podria donar a entendre en voler-la acompanyar sempre.

Tot i haver arribat a tenir algunes dades personals per poder-m’hi comunicar, només vam intercanviar algun whatsapp i algun Liked, i com no ens citem, qui sap quan podré tornar a comprovar si segueix en peu el seu misteri. D’una cosa però, sí que n’estic segur, i és que no és una amistat com per ignorar-la, malgrat el que em podríem dir tingui (vist des de fora) algun gest que pugui semblar desairós.

Passejar, voltar, prendre quelcom amb bona companyia (si és femenina per a mi millor) és un dels millors plaers que tinc, encara que fer-ho, comporti estar pensant que vaig acompanyat d’una persona amb misteri inclòs, i que no intentaré pas resoldre’l, si l’altra part no s’hi avé.

La qüestió és sentir-me ben acompanyat i prou. Ja m’està bé. Per què embolicar la troca doncs? No obstant, i si s’escau, en alguna nova trobada, seguiré encuriosit per si voldrà explicar-me la raó d’aquesta estranya conducta.

Comentaris

  • La discreció és una virtut[Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-10-2013


    M'agrada el valor que dones a la bona companyia i a l'amistat. Cal ser respetuosos amb les intimitats.
    Passar bons moments en bones companyies és agradable, i per què no, tenir de tant en tant un xic de misteri, és com un puntet de sal a la vida.
    Una abraçada sincera, bon amic Jaume.
    Núria

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com