Una amable tornada a la consciència

Un relat de: oscarvillalibre

Una tornada amable a la consciència.
A poc a poc desperta. De forma esglaonada recorda i sent totes les parts del seu cos. Entén el perquè del seu braç adormit, al veure'l reposant sota la seva esquena.
Respira pausadament, sense esforços.
Cerca alguna divinitat que resti oblidada en alguna part de la seva ment, per donar-li les gràcies. Per agrair que ara pugui recopilar imatges i sensacions de la nit passada.
Quina sort que la d'ella sigui la primera imatge d'aquest dia. La del seu rostre intuint-lo, amb els ulls clucs.
Respira tranquil·lament.
Col·loca el seu cos sobre el jaç. Prega un petó i tot seguit en busca un altre. Les seves mans decideixen independitzar-se i marxar en busca de sospirs. Que acaben arribant després de reticències amables i protocol·làries.
Respira sincopadament.
Mirades d'anhel que fonen qualsevol perspectiva. Sinergies orquestrades per gemecs, que exponencialment van instal·lant-se en un pentagrama plaent.
Respira entretalladament.
Segueix experimentant el tacte amable de la seva pell sota els llençols. Observa, llavors, com un floc dels seus cabells tragina desvergonyidament, tot cercant un ritme al que compassar-se. Els seus dits s'entrellacen amb els d'ella, com a prefaci d'un final explosiu. Previsible i anhelat, però.
Respira complaent.

Calades de satisfacció que escampen fum orgullós per tota l'habitació. De sobte, les seves oïdes reconeixen una cançó de l'àlbum que fa estona que sona. La mitja cabellera francesa d'ella palpita al mateix ritme dels batecs sortints del seu pit.
L'abraçada folrada pels llençols li provoca un plaer indescriptible. Rebutjar-la abandonaria tot bon sentit i educació preconcebuda.
De nou, respira tranquil·lament.
Pensa en aquests despertars edulcorants. D'esmorzars amb tovalles teixides de confiança i de no necessitar sucre al cafè. Se n'adona de l'absència, potser pretesa, de paraules. Subtítols en forma de somriures fan comprensible tota l'escena.
Respira pausadament, sense esforços.
Gaudeix d'un son amable. Que no aconsegueix reconèixer si ha estat interromput o no.



Comentaris

  • Baiasca | 31-08-2008

    quan em veig de personatge en algun text...
    i tornant-me a fer sentir coses que havia oblidat...
    crec...
    que em trobo davant d'alguna cosa gran...

    m'encanta, de debò!

    :)

  • "no necessitar sucre al cafè"[Ofensiu]
    angie | 19-08-2008

    Algú em va dir un cop que quan aconsegueixes prendre't el cafè sense sucre, és que la teva vida ha canviat positivament i l'amargor anterior torna a tu només com a exercici d'autocomplaença, quan et prens el cafè. Em va agradar... i el teu relat força.
    No entenc com no te l'ha comentat encara ningú, suposo que les vacances fan molt, això està una mica mort.
    He triat el teu primer relat, però ja continuarem, jeje... El despertar, aquella tornada a la consciència que malgrat els anys, sempre acaba sorprenent-nos. Bona tria.
    En la redacció hi he trobat a faltar alguna coma, però vaja, això és una mica subjectiu, perquè fer frases llargues té la seva feina també. L'estil no està gens malament.

    Ens llegim i benvingut!

    angie