Cercador
una altra (fatídic cas de violencia domèstica)
Un relat de: FRAN'sUn mal aire va produir en Ell una forta esgarrifança; tot i el calent i car abric que duia posat. Cridaven als quatre vents que una greu onada de vent siberià els envairia en els pròxims dies; "les temperatures més fredes en vint anys!" advertia un presentador enganxat a una prominent calvície.
Arribat al portal de casa seva va treure les claus de la butxaca i les va intentar introduir en el corresponent forat. No podia. La fredor havia fet el seu corresponent efecte en les seves mans, provocant-li una considerable insensibilitat - li he de dir a l'Anna que em compri d'una refotuda vegada un maleït parell de guants. Però no: ella està estudiant! Em passo tot el p*** dia treballant per què no ens falti de res i ella a fer d'escolar! I encara vol que pensi que sóc jo el bàrbar per no entendre que vol estudiar, la mare que... -. Després d'un segon intent va poder obrir la porta, una exterioritzada ira l'havia fet entrar en calor. Va prémer el botó de l'ascensor i s'esperà a que baixés.
El soroll d'unes claus van aparèixer hostils en la quietud de la sala. En entrar Ella es va estranyar d'aquell violent silenci - hola, Antoni; què hi ets? - per la llum que venia de la sala podia deduir la resposta però volia esbrinar si tornava a estar emprenyat. Altre cop silenci: mal auguri.
- Bona nit, carinyu: i el sopar? -. Ella, en preveure que l'enfadada no seria greu li va respondre, obedient - ara el preparo, rei, un segon -, un cop de puny va ressonar al a taula. - ni un segon ni llets, quan arribo cansat i mort de fred a la meva casa em vull trobar amb el meu sopar apunt d'enllestir-se; i no haver-me d'esperar a que la senyoreta acabi de fer les seves importants classes de física nuclear -. - Antoni, però nom...-. no la va veure venir, Ella es palpava de forma dòcil la seva galta, ardent.
- Perdona, amor, no ho volia fer de debó, et prometo que mai més et posaré una mà a sobre, de debò... -.
Era el tercer cop que feia el mateix jurament, i no seria l'últim.
Comentaris
-
era el tercer cop que...[Ofensiu]arciris | 13-06-2005
era el tercer cop que feia aquet jurament i no seria l'ultim...
crec que amb aquesta frase ja ho dius tot...
Llàstima que aquet text no sigui de ficció...
molt b´n retarat.
Petons. -
Ais...[Ofensiu]Sareta_16 | 04-04-2005 | Valoració: 9
es molt dur llegir un text així, la veritat que per desgràcia es algo que passa molt i es realment preocupant...
Però ho has descrit molt bé!
Per cert bonica biografia!^^ xD q macu!muakks! -
Fantastic![Ofensiu]Dreamy_Girl | 23-03-2005 | Valoració: 10
Descrius la situacio(que per desgràcia com aquesta se'n produeixen moltes cada dia. Algunes de més pitjors i tot,) perfectament.
Es un tema que encara no ha quedat solucionat. Esperem que aviat ho quedi perque sinò cada vegada moren mes dones.
Petons! -
desgraciadament[Ofensiu]Airin | 23-03-2005 | Valoració: 9
veritable. és dur, en això no hi ha dubte. d'altra banda el realt està bé, continua
-
M'ha agradat[Ofensiu]ITACA | 23-03-2005 | Valoració: 7
M'ha agradat , crec que has descrit molt be una situació violenta , on normalment comencen així i acaben com tu be has escrit ..., llastima em fa pensar que tens raó ,l'ultima frase es la realitat.
Clara
Valoració mitja: 8.75
l´Autor
50 Relats
98 Comentaris
64882 Lectures
Valoració de l'autor: 9.05
Biografia:
frase preferida: "no diguis mai: d'aquesta aigua no en beuré, aquests genitals no lleparé i aquest capellà no és el meu pare" (Quim Vila)pel·lícula preferida:la fortuna de viure (Les enfants du marais)
la vida és una merda i precisament per això ens ho hem de passar bé
Últims relats de l'autor
- Roig
- Sopar de dues forquilles i tres a taula
- avui mhe desperat amorós
- cançó sota pluja
- pensaments d'un bípede sense plomes (capítol 1)
- Àfrica, 2a pàtria de la meva estimada.
- versos prosats (casi arribant a paranoia)
- L'obra mestra
- retorn de l'exili
- l'infern dels sentiments
- com una patada als collons
- fer, de somnis, records
- una veu deia no-se-què dep osar els peus a terra...
- és correcte espiar als veïns?
- homenatge (i potser casi plagi) a Béquer