Una aclucada d'ull

No t’ho he dit mai, però hi ha una cançó que em fa pensar en tu. Comença suau… no més de quatre o cinc notes a guitarra posen l’inici a una història d’amor senzilla, bàsica. Hi ha una cançó que em fa plorar, perquè diu tot allò que a mi em costa expressar. I si tanco els ulls, puc imaginar-me ballant-la amb tu, acostant molt bé la meva galta a la teva, mentre amb la mà t’acarono els cabells, i a tu se t'escapa algun petó per error. La música continua. Sento el balanceig despistat del teu cos. El ritme dels acords va movent lentament els teus peus, que es traslladen poquet a poquet, sense gaires distàncies. No t’ho he dit mai, però hi ha una cançó que em recorda a tu.


Mummmm.....sí, hi ha una cançó que em porta fins a tu! Per lluny que estiguis, sempre em porta fins a tu. Però no vull que ho sàpigues, perquè és el meu secret; així quan la senti, continuaré somniant com els teus dits viatgen per la meva esquena i jo em deixo endur per les notes ben compassades que el Tomeu va escriure per alguna dona a la que devia estimar una mica més del que jo t’estimo a tu.


No direm res mentre ballem. Deixarem que sigui la lletra la que dibuixi pensaments ocults en els nostres caps. I no els compartirem.... Jo callaré que el que explica em sembla meravellós; segurament tu pensaràs que no és real. Perquè tu i jo continuarem discutint sobre si l'amor pot ser etern, o es desgasta per si sol al cap d'uns anys. Però no ho pensarem ara, no ho pensarem avui... perquè aquesta cançó em fa plorar, i si estic prou concentrada, seré capaç de retenir aquest instant per sempre.


Així doncs, farem un pacte que tu no sabràs... Si algun dia la sento, i et tinc al costat, t’oferiré la mà i simplement et preguntaré ... “Ballem?” Així sabràs que aquesta cançó em recorda a tu; així sabràs que un dia, algú la va escriure sense pensar que jo l’escolliria per ballar amb tu.