Una abraçada

- Núria,puc demanar-te una cosa?.
- Saps que em tens pel que faci falta, oi?
- Sí, ho se. Pot fer-me una abraçada?
- Tan llarga com vulguis!

Així va ser com t'ho vaig demanar, realment volia dir-te que necessito sentir la força amb que els teus braços envolten el meu cos i l'empenyen contra el teu pit, el tendre tacte de la teva galta fent costat a la meva i la suau olor dels teus cabells . Voldria cercar amb el cap un lloc entre el teu muscle, el teu coll i la teva cara on poder tancar els ulls i no pensar en res. M'agradaria congelar aquest instant i guardar-lo dins una capseta de fusta fàcil de portar. Faré que m'acompanyi per tot arreu i en el moment que em faci falta una de les teves abraçades només l'hauré d'obrir.

Mai podries imaginar la màgia de les teves abraçades, em fan fugir del lloc on em trobo, s'enduen núvols, espanten mals sons, fabriquen somriures i creen benestar. No puc posar preu a cap d'elles, només puc donar gràcies per poder gaudir dels seus beneficis. No se per quin motiu em costa tant demanar-te una de les teves màgiques abraçades.