Una abraçada

agredolç és el que m'ha quedat després de llegir el teu assaig. De fet, és cert que l'amor pot tenir els dos vessants, però jo m'inclino a pensar que, malgrat l'ambició de l'ésser humà, l'amor és quelcom sublim:
gràcies a ell podem donar sentit a les nostres vides i el caos en què viu la humanitat és fa més suportable sabent que estimo i sóc estimada.
Bon assaig que dóna peu a reflexionar sobre l'amor.
Una abraçada, Sergi.

Mercè

amb exactitud, què és l'amor però el teu assaig m'ha recordat quelcom que algú em va dir una vegada i t'ho dic en castellà, tal com m'ho van dir,perquè no perdi intensitat amb la meva traducció : Todo en el amor es triste pero, triste y todo, es lo mejor que existe.
No estic totalment d'acord però defineix prou bé aquest sentiment meravellós.
Com m'agrada llegir tot el que escrius, amic Sergi!
Rep una fotta abraçada.
Nonna_Carme

M'ha encantat i comparteixo cada una de les idees que has plasmat. Comparteixo la sensació de l'amor, les preguntes respecta aquesta i comparteixo la hipocrasia de moltes persones que ja poden dir que l'amor, que la sinceritat, que la vida és bella, però que en el fons els corroeix l'odi i l'enveja.
Felicitats!!

Et seguiré llegint.. =)

molt bona descripcció del 'amor si és que es pot descriure.
El que més m'ha agradat a estat la primera part.
l'amor no el podem definir, nomès sentir.
l'amor és el que ensmotiva el que ens fa sentir feliços, el que ens fa plorar. El que ens fa sentir vius!!!!

Que sigui la crisi qui canviï el món, però noi, no ho sé potser podem aspirar a petits canvis parcials, que van sumant, està clar que la foscor sempre hi serà, però potser la podem anar arraconant...

Podria arribar un punt en el que no creiem en l'existència de res... quin ús hem de fer del dubte metòdic de Descartes? ... L' amor és una cosa més de les que ens plantegem molts quasi a diari. L'amor, una idea creada en el nostre conscient i inconsient col·lectiu, que compartim dins la nostra cova fosca, és un imaginari compartit (a la seva manera) que ens pot dur a tanta alegria i pau, com a angoixa i por. Per això jo dic, agafem-lo... i no ens maltractem, no maltractem la idea d'amor i perdonem-nos. Aleluia! :) Realment som un desastre... però bé volem viure amb el cor obert i un somriure al pit. Fem-lo divertit i joiós, acceptem les seves contrarietats i contradiccions. Si el tenim, mirem-lo amb bons ulls tot i saber que amagui algunes coses fosques, de fet, com tot! Podem imaginar com el purifiquem i l'asserenem, i només imaginant'ho, ja l'estarem fent més pur i serè. També és important saber compartir la feliciat quan es té, compartint-la fem l'amor! Total... Always Look on the bright side of life... tirup, tirup tiru rirú (bis) !!!

I l'avarícia i tot això... ja s'ho faràn, diuen que tot el que fas et torna, no? (quina putada amb segons què la veritat...)

Una abraçada d'amor Sergi! Oh yeah!
I no deixis d'escriure i publicar que ho fas rebé recoi!

Sorpresa per un relat tan i tan ben escrit, argumentat i tan real.
Simplement puc dir-te que estic completament d'acord amb tu i que m'has captivat amb aquest trosset d'escrit!

em quedo sens dubte amb aixo:

* tothom està perdut en la gran mar de la incertesa *

Una abraçada i enhorabona per un relat tan bo que va als preferits directament!

Ja tens raó, Sergi, i tant!
Sobre l'amor s'ha escrit en prosa i en vers, s'ha publicat, pintat, esculpit, retratat, filmat, s'ha dit i s'ha discutit, s'ha teoritzat i s'ha practicat, s'ha filosofat i s'ha idealitzat, s'ha menystingut i s'ha sobrevalorat, s'ha subclassificat ( amor de mare, filial, de parella, a la Pàtria, juvenil, adolescent, primer amor, físic, espiritual, ... ), s'ha sublimat, desitjat, maleït, però... Què sabem?

Jo m'atreviria a afirmar que qui més qui menys, ho ha experimentat algun cop, i per tant, no es dubta de la seva existència.
Del demès, ja no sé si podem estar segurs de res, donat que l'experiència de cadascú només és vàlida per a ell mateix, i fins i tot allò que un anomena "amor" un altre ho qualificaria de simple desig, d'admiració idealitzadora o de pura dependència, mentre que un tercer diria que tot plegat forma un sol sentiment.
Cadascú estima a la seva manera i aporta el seu petit bri... utopies a banda.

ah! Respecte al comentari que em vas deixar a sota de La millor oferta de l'any he de dir-te que ho vas entendre perfectament: es tracta d'un exercici d'ironia, però per desgràcia no de ciència-ficció.

T'envio una abraçada nova, per començar l'Any Nou mantenint les bones costums,
Unaquimera