Una abraçada

Un relat de: Sergi Elias Bandres

Què sabem, de l'amor? És aquella eterna llàgrima invisible que no ens deixa obrir els ulls al matí per por de tornar a descobrir un dia més el que ja sabem? És una realitat que ens captiva per la seva màgia i que veiem reflectida en els ulls de qui estimem?
Jo, al llarg del temps, he sentit, suposo que com molts de vosaltres, tant l'acidesa com la dolçor. Però per què? Per què aquesta lluita aferrissada entre el compliment dels desitjos i l'altra cara de la moneda, tan fosca com buida d'un cor que s'apaga i emmalalteix profundament?
Sempre m'han fet plantejar aquesta pregunta, els meus sentiments. I l'única resposta que trobo és que no hi ha una explicació.
Ningú té la bareta, tothom està perdut en la gran mar de la incertesa. L'amor és una fruita invisible. I tothom la vol, tothom hi està sotmès. Es presenta en cos de dona, o bé d'home, però no hi ha unes paraules per designar el que sentim. Podem escriure una poesia, podem fer l'amor, fins i tot podem parlar-ne, però no arribarem a cap conclusió. I la poesia es quedarà allà on és, i l'acte ens esclavitzarà, però no, ningú sap d'on ha vingut, o si ha estat creat, o si el formem nosaltres.
En un món tan caòtic com aquest, però, l'amor és necessari, per arraulir-nos, per defensar-nos del que no ens agrada i trobar en ell la bellesa, el somni, també la maleïda esperança,...

I ara passem a parlar del paper de l'amor conjunt, de la humanitat:
Jo no crec en l'utopia. Ho diré més clar: l'amor no pot acabar amb les guerres, amb la gana, amb l'infortuni de la desgràcia... perque mai ens hem sabut estimar tots, perque sempre hi ha hagut enveges, i odi, i també perque l'ésser humà té un interès molt peculiar, característic i que mai es traurà de sobre: l'ambició. L'ambició guanya per molt a l'amor, és l'enemic que duem a dins.
Així ha estat sempre, així és i així serà fins que ens extingim. No us vull espatllar el dia, ni fer-vos perdre les esperances. La realitat és aquesta, fixeu-vos-hi. Perque l'ambició ens envolta, i ens penetra. Les persones estem fetes així. La ciència no ho canviarà, això, ni molt menys. La ciència ens destruirà, com ja ho està fent. Les balades de rock tampoc ho canviaran. Algú que es senti romàntic, no canviarà el curs de la humanitat.

Vivim al món de l'opulència, del poder. Per molt que estimar sigui molt bonic... volem dominar, i l'amor no es pot dominar. I afegiré que en moltes persones hi ha desitjos honestos, lluita per canviar tot això,... però aquestes moltes persones són un bri petitó, marró clar, en un prat immens d'infinits pallers.

Una abraçada.


Sergi

Comentaris

  • Un regust...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 13-02-2010 | Valoració: 10

    agredolç és el que m'ha quedat després de llegir el teu assaig. De fet, és cert que l'amor pot tenir els dos vessants, però jo m'inclino a pensar que, malgrat l'ambició de l'ésser humà, l'amor és quelcom sublim:
    gràcies a ell podem donar sentit a les nostres vides i el caos en què viu la humanitat és fa més suportable sabent que estimo i sóc estimada.
    Bon assaig que dóna peu a reflexionar sobre l'amor.
    Una abraçada, Sergi.

    Mercè

  • Tampoc puc definir,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-01-2010

    amb exactitud, què és l'amor però el teu assaig m'ha recordat quelcom que algú em va dir una vegada i t'ho dic en castellà, tal com m'ho van dir,perquè no perdi intensitat amb la meva traducció : Todo en el amor es triste pero, triste y todo, es lo mejor que existe.
    No estic totalment d'acord però defineix prou bé aquest sentiment meravellós.
    Com m'agrada llegir tot el que escrius, amic Sergi!
    Rep una fotta abraçada.
    Nonna_Carme

  • quanta veritat!![Ofensiu]
    an_na | 23-01-2010

    M'ha encantat i comparteixo cada una de les idees que has plasmat. Comparteixo la sensació de l'amor, les preguntes respecta aquesta i comparteixo la hipocrasia de moltes persones que ja poden dir que l'amor, que la sinceritat, que la vida és bella, però que en el fons els corroeix l'odi i l'enveja.
    Felicitats!!

    Et seguiré llegint.. =)

  • L'ABRAÇADA DE L'AMOR[Ofensiu]
    Fada del bosc | 22-01-2010 | Valoració: 10

    molt bona descripcció del 'amor si és que es pot descriure.
    El que més m'ha agradat a estat la primera part.
    l'amor no el podem definir, nomès sentir.
    l'amor és el que ensmotiva el que ens fa sentir feliços, el que ens fa plorar. El que ens fa sentir vius!!!!

  • Doncs si no és l'amor[Ofensiu]
    llacuna | 22-01-2010 | Valoració: 10

    Que sigui la crisi qui canviï el món, però noi, no ho sé potser podem aspirar a petits canvis parcials, que van sumant, està clar que la foscor sempre hi serà, però potser la podem anar arraconant...

  • Hola Sergi. L'amor?[Ofensiu]
    Tocaterres | 22-01-2010 | Valoració: 10

    Podria arribar un punt en el que no creiem en l'existència de res... quin ús hem de fer del dubte metòdic de Descartes? ... L' amor és una cosa més de les que ens plantegem molts quasi a diari. L'amor, una idea creada en el nostre conscient i inconsient col·lectiu, que compartim dins la nostra cova fosca, és un imaginari compartit (a la seva manera) que ens pot dur a tanta alegria i pau, com a angoixa i por. Per això jo dic, agafem-lo... i no ens maltractem, no maltractem la idea d'amor i perdonem-nos. Aleluia! :) Realment som un desastre... però bé volem viure amb el cor obert i un somriure al pit. Fem-lo divertit i joiós, acceptem les seves contrarietats i contradiccions. Si el tenim, mirem-lo amb bons ulls tot i saber que amagui algunes coses fosques, de fet, com tot! Podem imaginar com el purifiquem i l'asserenem, i només imaginant'ho, ja l'estarem fent més pur i serè. També és important saber compartir la feliciat quan es té, compartint-la fem l'amor! Total... Always Look on the bright side of life... tirup, tirup tiru rirú (bis) !!!

    I l'avarícia i tot això... ja s'ho faràn, diuen que tot el que fas et torna, no? (quina putada amb segons què la veritat...)

    Una abraçada d'amor Sergi! Oh yeah!
    I no deixis d'escriure i publicar que ho fas rebé recoi!

  • guauu[Ofensiu]
    Nyanga | 19-01-2010

    Sorpresa per un relat tan i tan ben escrit, argumentat i tan real.
    Simplement puc dir-te que estic completament d'acord amb tu i que m'has captivat amb aquest trosset d'escrit!

    em quedo sens dubte amb aixo:

    * tothom està perdut en la gran mar de la incertesa *

    Una abraçada i enhorabona per un relat tan bo que va als preferits directament!

  • Estic totalment d'acord amb tu[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-01-2010 | Valoració: 10

    És el que jo et vaig voler dir en alguns comentaris fets abans, l'amor, què és? tothom ho ha sentit però no hi ha paraules, tenim un món al que donem nom a les coses i ens funciona, amb els seus errors, com tot, però ens funciona per anar per casa clar, però mai el tot podrà ser explicat, això seria horrible, si tot fora perfecte el món, l'univers, tot el que existeix, l'absolut seria horrible per a una ment humana, seria la paranoia, tot estaria finiquitat i podrit per falta d'aire nou d'allò màgic, per això jo no critique els que creuen en Déu o en déus o en allò màgic, tot i que no podem ni dominar-lo ni viure obsedits amb allò, el món és màgic i és el gran descans del nostre cervell, és el que ens fa poder somniar en Déus reals o no reals, ningú no ho sap ni ho sabrà mai, i poder dormir per les nits amb aquell pare o aquella tranquil·litat de pensar que un dia morirem però potser tot és possible en aquest món màgic, fins i tot que ens trobem en un paradís màgic i de benestants, tot i que no ha de fer açò oblidar-nos de viure, viure és meravellós y en donar-li lloc al nostre patiment i amb allò màgic de descans del currant, podem crear-nos més ànima. En fi açò és el que et volia dir, m'ha agradat que hages pres el discurs de l'analista en aquest article, el que explica la realitat dons no tenim un altre remei, si ens queixem acabem pegant-nos contra una paret, només tenim una eixida, tot i que és molt bona, prendre'ns la vida amb el discurs de l'analista, ja que no podem canviar-la, la interpretem, tot el contrari de Marx, tot i que seríem molt borts si no intentàrem canviar-la una mica. Però individualment i sense obsedir-se. Una forta abraçada de part meua i dir-te que m'ha agradat la sensatesa del teu article, molt bo mestre.

  • Amor i Utopia[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2010 | Valoració: 10

    Ja tens raó, Sergi, i tant!
    Sobre l'amor s'ha escrit en prosa i en vers, s'ha publicat, pintat, esculpit, retratat, filmat, s'ha dit i s'ha discutit, s'ha teoritzat i s'ha practicat, s'ha filosofat i s'ha idealitzat, s'ha menystingut i s'ha sobrevalorat, s'ha subclassificat ( amor de mare, filial, de parella, a la Pàtria, juvenil, adolescent, primer amor, físic, espiritual, ... ), s'ha sublimat, desitjat, maleït, però... Què sabem?

    Jo m'atreviria a afirmar que qui més qui menys, ho ha experimentat algun cop, i per tant, no es dubta de la seva existència.
    Del demès, ja no sé si podem estar segurs de res, donat que l'experiència de cadascú només és vàlida per a ell mateix, i fins i tot allò que un anomena "amor" un altre ho qualificaria de simple desig, d'admiració idealitzadora o de pura dependència, mentre que un tercer diria que tot plegat forma un sol sentiment.
    Cadascú estima a la seva manera i aporta el seu petit bri... utopies a banda.

    ah! Respecte al comentari que em vas deixar a sota de La millor oferta de l'any he de dir-te que ho vas entendre perfectament: es tracta d'un exercici d'ironia, però per desgràcia no de ciència-ficció.

    T'envio una abraçada nova, per començar l'Any Nou mantenint les bones costums,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

629 Relats

1783 Comentaris

446878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi