Un xic d'optimisme (dirigit a la Cabopolonio) i dedicat a tots els relataires.

El que m'ha agradat més, el que poses a la maleta. Com a relataire m'hi he sentit inclosa, mira; moltes gràcies. M'ha fet pensar en la cançó de Serrat: Hoy puede ser un gran dia, planteatelo así...

l'he trobat tan bonic i encertat que m'he près la llibertat d'intentar retenir-lo dins el meu cap, per a mi, per quan el dia sigui poc amic.

Injecció d'optimisme!

M'agrada.

..... LA GENIALITAT DE LA TEVA POESIA, realment es filtra al cor, al ossos i és fa notar amb un pessigolleig de sensibilitat molt ben plasmada. No t'havia llegit mai i ara ho faré tot sovint. M'has encisat de debò, Felictats!!

Montse

Està molt bé!

Em recorda les cançons de Sau ("me n'haig d'anar, me'n vull anar d'aquí") i dels Pets ("content de retrobar-me la meva gent, i veure'ls iguals però diferents!").

Sí, sempre està veure l'emancipació (tots tenim que emancipar-nos als 40 anys de vida...) i musicar-la.

Si els poetes no musiquen la vida, qui ho farà?

Felicitats, Sergi Yagüe! Endavant!

seria increïble musicar aquest poema, més que poema. és preciós noi!

Ales de passeijar, que eteri ! , d'una revolada ens alçem i ens possem a caminar. que hi ha molt que veure i molt que mirar.
Un petonet.

de res, doncs sembla que donis tu les gràcies lliurant aquest poema, alegre, viu, optimista com ha de ser. I difícil de definir diria jo...

Biel.

S'ha introduit com a Monzons? Bé, el conec però... no som la mateixa persona... alguna cosa deu fallar. Tan és, el que no falla és la teva literatura!

Thalassa

fantàstic! Gràcies, m'han agafat unes ganes de descobrir el món que ara no sé com buidar-les!
Tot un somni!

Thalassa

A mig camí farem parada
i jeurem a les alfombres
de colors de blada i roure.
I encendrem una foguera
a la roca del destí
On s'atansen ginesteres
quan el bon temps
torna a fer el cim.

I des d'aquell cim de l'atalaia,
centre dels quatre confins,
albirarem plans i muntanyes,
del camí recorregut.
Obrirem la maleta del Sergi
-si és que hi ha maltes d'algú-
i en traurem un transatlàntic
d'esperança,
d'optimisme
i d'il·lusió
per navegar,
un cop més,
al mar dels somnis,
al mar de tots,
al nostre oceà.

MIL GRÀCIES SERGI.
És un honor considerar-me inclòs en la llista de les dedicatòries d'aquest teu poema de textures optimistes.
Gràcies.

gràcies, Sergi, per la dosi d'optimisme, que a mi també em feia falta.

M'has provocat llàgrimes però d'alegria...moltíssimes gràcies per dirigir-m'ho , em sento especial!!!ets un sol...prometo intentar cada dia ser més optimista encara!entre tots m'esteu aixecant del terra!
moltes gràcies de tot cor.

Més que un xic és un glopada d'optimisme. Moltes gràcies!

Escolta, la foto aquesta d'on és?? Que són els llacs de Meranges?