Un vot devot pels boscos

Estic esmorteït i exhaust després d’una excursió,
quan la pluja no ha cessat i jo, enmig del bosc,
buscant fongs de la més diversa índole.

Estic aquí, entre l’humus carregat de terra negra, gairebé obsidiana
i la fullaraca, estesa, com infinita estora de bocins de pergamins,
sota un cel difús, permanentment gris i desesperador.

I la molsa que abraona cada racó d’aquest indret remot,
que no perdona cap soca inert en el camí,
i que no té compassió de les meves botes xopes i putrefactes.

Em veig envoltat dels òxids i ocres tardorencs
en el bosc dels arbres de les escorces molles per gotes argentades,
que són omnipresents en el degoteig constant i simfònic d’aquesta tarda insípida.

En el laberint del caos més selvàtic neix i reneix la vida.
No he fugit del clima Mediterrani, no, i tanmateix som a la tardor.
El bosc és sempre bosc, siguem a la temporada que siguem.

Tingui el nom que tingui, el bosc és sempre bosc.
El bosc és com la democràcia, que és sempre democràcia,
A pesar de moltes constitucions democràtiques.

Perdut al bosc, el bosc se’m fa casa meva.
Se’m fa meu, se’m fa dels i de les nostres i es fa d’ells i d’elles.
El bosc no és per perdre’s, sinó per acollir-s’hi.

Ans el bosc, és la mare que ens acull.
D’on ha sortit i surt la fusta de les finestres i les portes.
I les bigues que sostenen les nostres cases.

Els fruits que mengem, els animals que sacrifiquem, l’aigua que bevem, ...
Tot emana dels boscos que un bon dia ocupaven tota la terra.
I la pau i la tranquil•litat que d’ells n’emanen, tots ens en fem ressò.

Un vot devot pels boscos, aquells ecosistemes dels que n’emana tot.
Fins i tot la nostra existència.

________________________________________
LA IMATGE DEL REPTE: