Un viatge pel metro

Un relat de: sgaleta
Per fi estic llest. Em deixo acaronar un cop més pel meu gos i surto del pis corrents cap a l’ascensor. Entro i faig el descens d’onze pisos fins al vestíbul de l’edifici. Agraeixo als bilions d’electrons que salten d’un àtom a l’altre cada segon i el fan baixar. Tants, com gotes d’aigua en un llac. Surto de casa i el vent gèlid em dona una bufetada a la cara. Vaig ràpid cap a la boca del metro per evitar el fred. Intento moure els sis-cents músculs de tot el cos per entrar en calor. Traginant la pesada motxilla arribo a la boca del metro i baixo les escales saltant-les de dos en dos. Arribo finalment al vestíbul de la línia nou i sento l’escalfor que ve de dins. Paso la targeta i vaig cap a l’ascensor. El noi jove de cada dia, molt amable, em pregunta cap a quina direcció vaig i dic que vaig cap a “Sagrera”. El noi amb la seva mà prem el boto i tots dos baixem a poc a poc. Ja he arribat. Estic a seixanta metres sota terra. Encara que em sembli molt, no és tan profunda com la mina de Sudàfrica de Carltonville de tres mil cinc-cents vuitanta-un metres. Quan arribo el metro ja està fent el senyal. El so es transmet a tres-cents trenta metres cada segon. Corro cap al vagó, entro i les portes se’m tanquen darrere meu. El tren arrenca i em sacseja. Tercera llei de Newton; Quan un objecte es mou cap a una direcció es crea una força oposada. Observo una parella que es besa amb passió. Penso que el moviment de les plaques tectòniques poden formar muntanyes, terratrèmols i volcans. De sobte me n’adono que és la parada a on baixo. Agafo la motxilla i baixo ràpidament. Pujo per les escales mecàniques. Les màquines són una gran invenció i deixo que facin el treball per mi. Quan arribo finalment estic a dalt, passo per les portes i surto per la boca del metro. Veig el cel on curiosament hi ha un estel que vola. En Benjamin Franklin va fer volar un estel en una tempesta amb una clau per sentir l’electricitat dels llamps. Penso amb l’examen d’avui i ja m’ho sé. El meu cervell pensa en llibertat i va fent les seves particulars connexions.
De gran vull ser científic.

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

  • Ah!...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-03-2011

    ...benvingut/uda a relats en català, un món tecnológic però que fa treballar les ments dels humans.
    No defalleixis que hi ha molt per explicar!!

  • Segurament ho seràs,..[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-03-2011 | Valoració: 10

    ...ja que saps coses que molts vianants o metristes no sabran mai. La tecnologia és bona, però no creguis, la tecnocracia pot arribar a destruir al home. Quan hi han més màquines hi ha menys feina per les persones i si segueix així, estarem quasi tots a casa passant fam i les màquines treballant...per a qui? Per a quatre que ho tindran tot.
    Molt bon relat, una abraçada.

l´Autor

sgaleta

1 Relats

4 Comentaris

1450 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor