UN VIATGE A ATENES

Un relat de: A. Llob
Un viatge a Atenes.

Vaig tenir la fortuna de ser premiat amb un viatge a Atenes. A mi que mai em toca res, un cap de setmana a Atenes!
Així que el dissabte assenyalat vaig aparèixer per l'aeroport amb la tensió pròpia de l'aventura, temps suficient per salvar qualsevol contratemps i poc equipatge per evitar facturar.

Després d'una tensa espera apareix per fi en el panell de sortides l'avís per embarcament del meu vol: Vol 257 de la companyia Revuelding. Empresa insígnia de les agències aèries de low-cost.

Vam ser convocats per megafonia a embarcar, així que prest em vaig dirigir a la porta d'embarcament corresponent i a través del finger vam passar fins a l'aeronau. Aeronau? Un Tupolev de l'època de l’URSS reconvertit per al transport de turistes de baix pressupost. L'aparell feia gala de tots els atributs que adornen el prestigi de la companyia: La tripulació ens va pasturar fins als nostres seients, mentre, intentava trepitjar amb la màxima cura una moqueta polsosa i desgastada per no exterminar les innombrables generacions d'àcars que la poblaven. Els seients eren tan bruts que recomano portar una tovallola perquè els teus pantalons no freguin la tapisseria, qualsevol tipus de malaltia infecciosa podria fructificar en aquell teixit, dèrmica, vírica o venèria. Per maximitzar el nombre de passatgers les butaques d'una fila estan tan propers a les de la següent que només és possible seure recolzant els genolls sobre el pit. I a més, atenció, mantingueu el coll ben dret per no tocar el capçal del respatller ja que el risc de pediculosi és elevat. Però qualsevol situació en un viatge pot ser millorable i jo per això sóc un autèntic especialista: Em va tocar el company de viatge mofeta. Després de 2 hores i 55 minuts d'exercicis d'apnea alternats amb arcades aterrem a l'Aeroport Internacional Eleftherios Venizelos.
Impacient vaig esperar que el meu fragant company es moguera per poder accedir al passadís però semblava estar plàcidament adormit. Vaig esperar prudentment uns segons que despertara però encara amb el soroll del passatge trotant en abandonar la cabina seguia sense reaccionar. Li vaig donar uns copets a l'espatlla per despertar però tampoc es movia; el vaig sacsejar suaument; el vaig empènyer; el vaig clavar el colze a les costelles i tampoc. Fotre! El tipus s'havia mort, havia passat de fer olor de cadàver a ser un cadàver.

Com que no podia aixecar-me vaig alçar els braços i vaig trucar a l'auxiliar de cabina. Quan es va aproximar tot el que el tuf li va permetre acostar-se, li vaig explicar la situació: estava emparedat entre la paret de l'aeroplà i un pestilent passatger en estat difunt. Davant la meva indignació, en comptes d'ajudar-me em va dir que esperara, que havia de trucar al comandant ja que era la màxima autoritat de l'aeronau.

Va aparèixer el comandant al cap d'uns minuts, i mantenint la deguda distància em va advertir que no m’atrevira a aixecar-me. Com si em pogués moure! Que havien de trucar a la policia.

Una hora més tard dos agents de la policia de l'aeroport accedien a l'avió, supervisaven el cadaver i van decidir que em quedés tranquil·lament assegut fins que arribara la policia judicial juntament amb el jutge per a l'aixecament del cadàver.

Dissabte a Atenes, Quant pot trigar un jutge? Doncs jo encara no ho sé perquè no es va presentar. Passades tres hores va arrivar la policia judicial. Van fer la revisió preceptiva, es van encarregar d'aixecar el cadàver ... em van ajudar a aixecar-me a mi. I quan pensava que ja començava a gaudir del meu cap de setmana els agents em van fer saber que els havia d’acompanyar al jutjat ja que el sr. jutge volia agafar-me declaració. Malgrat les meves protestes els agents impertèrrits em van escortar fins al cotxe patrulla i d'allí als jutjats. Allà em van abandonar en una sala vetusta entre grecs que només parlaven grec. Resignat em vaig acomodar en un sofà i vaig esperar que el sr. jutge fera presència. Però per allà no apereixia ni Déu. Després de 8 hores d'espera i un relleu de funcionaris vaig començar a pensar que s'havien oblidat de la meva existència. Vaig decidir comprovar-ho i em vaig dirigir decidit cap a la porta, la vaig obrir, amb pas ferm vaig anar passadís endavant fins a la porta del carrer, vaig saludar el guàrdia que vigilava la porta i vaig trepitjar el carrer.

Total, matinada del diumenge i sense veure res de la ciutat i estava fins als mateixos del lviatget. Així que vaig pensar que el millor que podia fer era agafar el tren que passava just davant de l'edifici dels jutjats, acostar-me a l'aeroport, passar el control de documentació i esperar l'avió. Eren ja massa aventures per a mi.

En fi, si viatgeu, eviteu companyies aèries del tipus de Revuelding i sobretot que no se es muira el company de seient.


A. Llob

Comentaris

  • Quin viatge![Ofensiu]
    Anna Llorens | 25-10-2015 | Valoració: 10

    M'agrada el relat. Va resultar divertit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

A. Llob

5 Relats

15 Comentaris

3382 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60