Un vespre amb els meus homes, previsibles?

És divendres al vespre i acabem d'arribar del mercat, hem guardat el munt de bosses que omplien el terra de la cuina: La nevera, l'armari dels esmorzars, la pasta, les llaunes, les verdures... les, els...
Mentre preparo el sopar, una amanida i pollastre a la planxa, ells paren la taula, a la petita se li ha trencat el vidre, i clar, a l'agost no se li troba recanvi, de tota manera no entenc la orientació que li han donat a la gran... la llum, el balcó?
Fan una bona peli? És el primer que se m'acut de preguntar, tot està orientat cap aquesta finestra tafanera mal anomenada televisió: NOOOO, a duo, i jo que creia que els homes no escoltaven! I clar que no escolten, clar que son sors, però selectius, escolten allò que els interessa! De tota manera, em pregunto, com saben el que els interessa i el que no, si no ho escolten abans? Be, considero que l'abordatge d'aquesta qüestió és de nota i a aquestes hores no estic inspirada, ja ho rumiaré una altra estona. Ara segueixo donant-li voltes, quin pot ser el motiu que hagi mogut a un pare i un fill a canviar de lloc i orientació els mobles del menjador, si no és per mirar una bona pel·lícula?
No us he dit que, al NOOOO estereofònic, li ha acompanyat una cara expressiva, del pare i del fill, a duo també, no us la sé descriure ni interpretar, no serà que no els conegui! però avui és divendres, i semblava que no tocava... de les seves gorges profundes ha sortit un: AVUI JUGA EL BARÇA!