Un últim alè

Un relat de: Pluja

Por,
de tu,
de tothom.
A tota hora:
tant a la fosca
com al jorn.

I em salten les llàgrimes galtes avall quan veig el teu somriure. M'enfonses, les teves rialles se'm claven endins, entre les plantes mustigues d'antics amors.

Fred,
gèlida brisa
de murmuris
que duen el teu nom.

M'esclata el cor quan escolto aquest mot. Una rera l'altre, les lletres ordenades, el van formant, mentre l'angoixa s'apodera de mi. Una cremor palpitant va agafant forma, trobant-me la respiració.

Un últim alè,
el darrer desig:

Et necessito...

Comentaris

  • Guspira | 12-06-2005

    Preciós, suau, captivador i nostàlgic, potser desesesperat, un crit de desconsol al veng... no saps quant m'identifico amb les teves paraules. El nom de la persona estimada, només de sentir-lo fa entrar tremolors, venen imatges, records, sentiments intensos, desesperats, l'immensa necessitat de tenir-la al costat... Segueix escribint pluja! Et llegeixo! I ànims que poc a poc tirarem endavant! :P
    petons!

  • Sugestiva i suggeridora[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-06-2005

    Ets impactant en el vertigen que ens prepares per fer-nos davallar fins a l'abisme.
    Un món de sensacions que t'agraeixo de tot cor.
    Preciosos, aquests llavis (si són els teus).

  • has fet...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-06-2005 | Valoració: 10

    un poema creuat amb relat obtenint un efecte fantàstic...
    els versos curts, tremolosos, porucs...
    els sentiments volen desbordar, explotar... però la por empresona les paraules...
    felicitats
    un petó i una abraçada!!!

    PD: a veure si t'escric demà al matí... estic mort quasi...

  • [ Por de l'amor... ][Ofensiu]
    kispar fidu | 09-06-2005

    Por de sentir aquesta fredor en escoltar el teu nom. D'un últim alè en desfer-me al veure't... Por dels calfreds que la teva presència em fa sentir...
    (No sé ben bé si et referies a la persona a qui estimes... però jo ho he interpretat així...).
    L'he hagut de llegir dues vegades, perquè al principi no m'havia quedat del tot clar de qui parlaves, i per extreure'n tota la força!

    Merci pel comentari! (A mi també em posa molt nerviosa sortir d'alt d'un escenari... als pocs concerts que vaig fer amb l'escola de música del meu poble, em tremolaven tant les mans, que no era capaç de dominar-les, i era tanta la por que tenia que m'oblidava de les partitures i no era capaç de sentir el que estava tocant... Per això, algun dia, m'agradaria ser capaç d'enfilar-me dalt un escenari, i sota una llum tènue, poder formar un sol cos amb un llarg piano de cua... Uau! jejeje)

    Que vagi bé! ciao!!!
    Ens llegim / comentem!
    Gemm@

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

191 Comentaris

70775 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges