UN TRUC DE MÀGIA

Un relat de: Alromat
UN TRUC DE MÀGIA

Ho havia fet centenars de vegades. Es ficava dins la capsa i quan el mag la tancava, ella sortia per l'altre costat i s'amagava darrere les cortines. Així semblava que l'havia fet desaparèixer, perque la capsa era buida quan el mag l'obria. Després es tornava a ficar dins la capsa per la part de darrere i semblava que hagués aparegut de nou quan el mag tornava a obrir la porta.
Però aquella tarda tot va ser més complicat....
Quan es va ficar dins la capsa i va intentar obrir la porta de darrere no va poder obrir-la. Estava travada i no s'obria. Va sentir com desde fora el mag deia les paraules màgiques per fer-la “desaparèixer”. Ella continuava intentant obrir la porta sense aconseguir-ho.....
De sobte la porta de davant, la que donava de cara al públic es va obrir i ella es va girar mirant directament cap al públic. Allò era un desastre, tot el truc quedava en ridícul, amb ella dins la capsa. Quina vergonya estava passant....
Però de cop el públic es va posar a aplaudir meravellat. Era com si no la veiessin, com si ella fos invisible. No entenia res. El mag va estirar els braços cap a dins de la capsa i quan semblava que anava a tocar-la, no ho va fer. No va notar cap contacte de les seves mans. Llavors ell va tornar a tancar la porta i el va sentir com tornava a dir les paraules màgiques, aquest cop per fer-la reaparèixer.
Al cap d'uns moments es va tornar a obrir la porta i ella va sortir, sorpresa de que el públic l'aplaudís com si realment abans hagués desaparegut. Va saludar al públic i va marxar rapidament cap a darrera de l'escenari sense entendre el que havia passat.


Una hora després ella i el mag eren asseguts en una taula del restaurant italià on anaven a sopar tots els dissabtes després de l'espectacle.
T'he d'explicar una cosa. Ha sigut molt estrany.... No entenc el que ha passat.
Abans que ell respongués es va acostar el cambrer que sempre els atenia per preguntar que volien. Ella va dir que el de sempre, però el cambrer la va mirar estranyat i li va dir:
I que és el de sempre?
Pizza de quatre formatges.
Quan el cambrer va marxar, ella li va explicar el que havia passat a l'escenari. Que no va poder sortir de la capsa. Que quan ell la va obrir ella era allà dins però no la van veure. I ara a més, el cambrer no s'enrecordava d'ella, era com si no l'hagués vist mai.
Ell la va tranquilitzar dient-li que allò no podia ser, que s'ho deuria haver imaginat i que anés cap a casa a descansar.


Quan va arribar a casa, va obrir la porta de l'entrada i quan va passar per davant de les bústies es va aturar davant de la seva. Va anar a obrir-la i llavors va veure que hi havia uns altres noms escrits a la bústia. No sabia qui eren aquelles persones, però el

seu nom no hi era.
Va pujar al segon pis i va intentar obrir amb la seva clau la porta del 2º 3ª, que era casa seva, però la clau no encaixava al pany.
Va trucar al timbre i va obrir un home que no coneixia de res. L'home li va explicar que en aquell pis vivien ell i la seva dona desde feia molts anys, i que els deixés tranquils. La va fer fora i va tancar la porta.
Desconcertada va marxar i va decidir anar a casa dels seus pares que vivien a dos carrers d'allà. Quan va arribar i va trucar a la porta, va obrir el seu pare. Ella el va saludar però ell va fer una passa enrere com si no la conegués de res.
Sóc jo pare, va dir ella.
Pare? Escolta noia, no sé qui ets però jo no he tingut mai fills.
La seva mare va aparèixer per darrera preguntant que passava.
No res! Aquesta boja que ens vol pendre el pèl. O marxes o trucarem a la policia!
Ella va fer mitja volta i sense entendre res del que passava va baixar l'escala plorant.


Va anar corrent cap a casa del mag per explicar-li el que passava. Ningú sabia qui era ella, era com si no hagués existit mai. Tot allò va començar amb el truc de màgia. Ella creia que no havia funcionat però potser, de fet, havia funcionat massa bé. Havia desaparegut per sempre.
El mag la va deixar passar, almenys ell si la reconeixia. Van seure al sofà i ella va explicar-li tot el que havia passat.
Ell es va aixecar i va agafar un llibre de sobre la taula. Li va ensenyar a ella. Era un llibre de bruixeria de l'Edat Mitjana .... Què volia dir allò?
- El truc m'ha funcionat perfectament, va dir ell.
Porto anys preparant-lo. Ara no existeixes. Ningú et coneix. Només jo.
- Però no ho entenc …. Per què? Ho has d'arreglar!
- No ho arreglaré. Ningú et troba a faltar i per fi seràs meva per sempre. Porto anys esperant aquest moment.
Llavors ell se li va llençar a sobre i la va agafar pels cabells arrossegant-la cap a una habitació. La va empènyer cap a dins, va tancar la porta i els dos candaus que hi havia instal·lat.
Dins l'habitació, ella va mirar al seu voltant, desesperada. Només hi havia un llit i quatre parets buides.
Tot el que li quedava de vida estaria a les mans d'aquell boig, i ella no havia sospitat mai res. Estava sola i ningú la trobaria a faltar perque ningú la coneixia.
Ningú plorava per la seva absència. No existia ….

Comentaris

  • bon relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 12-06-2017

    amb un gir final ben portat i cruel, esperem que més tard o més d'hora se'n surti amb algun altre truc de màgia. Els univers paral·lels tenen força recursos.

    Vigila la gramàtica, hi ha alguna errada que és fàcil d'arranjar i que milloraria força la lectura i comprensió.

    Un relat amb molta força, felicitats!

    Ferran

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-06-2017 | Valoració: 10

    Es un relat que m´ha deixat amb la boca oberta, et llegiré

  • Guau.[Ofensiu]
    ALIEN DELS COLLONS | 10-06-2017 | Valoració: 9

    Aquest relat es molt bo !!! La teva manera decontar-lo m'ha encantat. Les coses que no entenem sempre són les millors, i la magia (si existeix), no l'enten ningú. El teu relat m'ha fet venir un bon calfred. Felicitats, l'has clavat. Histories com la teva fan que vulgui seguir llegint i escrivint. Gracies.

  • Un bon relat de por.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-06-2017 | Valoració: 10

    Realment t'ho has currat, Alromat, noi.

    Un bon conte de por on la noia desapareix del tot (almenys en alguns aspectes) i així queda en mans del mag on només déu sap què li passarà.

    Em pregunto si hi haurà continuació i el final ens l'hem d'imaginar nosaltres.

    Salut, Alromat!!

  • Bufa! Quina angoixa[Ofensiu]
    moulin | 04-06-2017 | Valoració: 10

    El final és ben claustrofòbic. Saber que no ets ningú, que no et queda res i que amb tu poden fer el que vulguin. Molt bé, molt bé!

  • Quin ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-06-2017 | Valoració: 10

    ... relat tan ben treballat! Sembla una mescla de realitat i ficció, no sé si m'entens, vull dir que és com un segrest... genialment ben escrit!


    Sergi : )

  • COMENTARI[Ofensiu]
    Noia Targarina | 01-06-2017 | Valoració: 3

    Aquest no m' ha agradat gens ni mica , jo crec que el final hauria de ser diferent !

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: