Un tros de diari

Avui hem quedat amb la Mònica per anar a dinar. Feia temps que no ens vèiem. M'explica coses sobre en Marcel, però no me l'escolto gaire. Crec que ho ha notat, perquè em pregunta si estic bé. Li responc que sí, però no m'atreveixo a dir-li la veritat.

L'Alba m'ha enviat un mail. No sé què contestar-li.

***

Aquesta tarda hauria de fer feina, però no m'hi veig amb cor. Crec que acabaré passejant pels carrers de sempre, olorant les olors de sempre, creuant-me amb les persones de sempre: crec que no tindré ni esma de reconèixer-les.

L'Òscar m'ha trucat, diu que té ganes de veure'm, i que si puc quedar aquesta tarda. Potser és per això, que tinc aquesta sensació al damunt. Potser sí, que també el vull veure. No ho sé.

He escrit un poema, i l'he cremat. Sense adonar-me'n, m'he acabat l'ampolla que em va regalar la Carla. Només en quedava un cul. Què deu fer, en aquest moment, la Carla?

***

No ens hauríem d'haver vist.

Encara no he contestat el mail de l'Alba. La Mònica diu que m'aniria bé passar un cap de setmana juntes, tancades al pis, desconnectades de tot. Potser té raó. Sovint té raó. Crec que la besaré just quan entri per la porta, com feia fa anys. Sé que això la deixarà desconcertada, però segur que la farà somriure.

Fa temps que no sé res dels de casa. De la Carla tampoc.

***

Ho he hagut de veure publicat al diari, a la secció de cultura i espectacles. Per què no me n'ha dit res? Potser m'hi presentaré de cop, per donar-li una sorpresa. Però no ho crec. Em va agafar de la mà, però només era per no deixar-me escapar i poder-me fer mal a gust.

La mama m'ha trucat. Diu que a veure quan hi vaig a dinar. Potser aquest cap de setmana.

***

Hi he anat. L'he vist. No ha canviat gens, sembla estrany que no canviï. Li he dit que vaig anar a sopar amb l'Òscar. Sembla que no s'ho ha pres gaire bé. Això m'ha fet sentir bé. Una mica, si més no.

He contestat el mail de l'Alba. Siusplau, que no insisteixi més. Que no em mani pressa.

***

Per fi! Una postal! És la Carla. Diu que no té previst tornar en el que queda de mes. Paciència.

Aquesta tarda truco a la Mònica, i concretem allò del cap de setmana. Li hauré de dir a la mama que aquest dissabte tampoc hi puc anar.

***

Demà divendres, en tinc ganes.

M'he passat la tarda dins d'un bar de Calàbria. Hi havia gent bonica, que bevien cafè. He agafat el diari i m'he passat una hora fullejant-lo. Llavors, se m'ha acostat un noi i m'ha demanat si en tenia per gaire. Li he donat, i s'ha assegut d'esquenes a mi, a la taula del davant. He passat la següent mitja hora contemplant-li la nuca.

Avui acabo el projecte, i dilluns l'entrego. Sens falta.

***

Al final, quan va aparèixer per la porta, no vaig atrevir-me a fer-li cap petó. Només els dos de rigor a la galta, i fins i tot aquests em van costar. Dissabte a la tarda, ja tenia ganes que marxés. La Mònica es pren massa seriosament això d'analitzar-me. Se'm fa tot molt feixuc.

He entregat el projecte. Finalment! Suposo que ara l'Alba em deixarà tranquil·la una bona temporada.

***

He estat una hora enganxada al telèfon, parlant amb la Mònica. Ella només feia que plorar, es veu que amb en Marcel les coses no funcionen. L'he intentat consolar, però no hi ha hagut manera. Demà li diré si vol anar a dinar.

Vull veure l'Òscar. Quan arribi a casa després de trobar-nos, tornaré a tenir la sensació estranya de sempre. Però em compensen els instants que passo amb ell. I si l'altre es vol enfadar, que s'enfadi. A mi ja me's igual.

Trucaré a la mama.