Un tros de cel a l'infern

Un relat de: Bonhomia

El suc devia anar endins, molt endins, perque la seva boca cremava però el cos també. Em pensava que allò era l'apocalipsi... fins que em vaig recuperar.
-Marc...que bèstia, no?
-Si.-Vaig contestar amb veu de xiulet.-No em pensava que arribariem fins aquí.-. Em semblava estrany que s'hagués aventurat sexualment d'aquella manera. Ella no era una nimfòmana ni molt menys... i jo, en aquell moment estava al cel.
-Bé, ara que ja estem, m'en vaig.
-Però prenem alguna cosa, no? Encara són les quatre.
-Per a mi s'ha acabat la festa.
-Ens veiem demà? Et truco?
-Per què?-. De cop se'm cau el món a terra. És clar, jo esperava alguna cosa més i ella no. La conec bé, i pot arribar a ser molt cabrona. No vaig voler fer insistències inútils.
-Per res.

I la casa tota desordenada i bruta, que tenint en compte el temps que hi fa que visc, se'm pot tractar de porc. Diumenge al migdia i, com sempre, sense saber què fer. Com a mínim em dutxaré... almenys em sentiré una mica net. La televisió és una merda. Ara fan atletisme. Hi ha d'haver alguna cosa congelada a la nevera, si no recordo malament. Aquesta lassanya i una taronja seràn el meu dinar d'avui. Tinc tota la tarda lliure, però hi ha núvols i quasi sempre que tinc ressaca estic deprimit. Encara que fagi mal temps m'haurà de tocar l'aire, sinó, què?

Baixo les escales des del quart pis perque no hi ha ascensor. Ara que sóc al carrer, és quan començo a donar-li sentit a la vida. Es posa a ploure. Passo per davant del cinema, i el meu interès resideix en lo poc que estic informat sobre l'actualitat d'aquest món. Vaig al bar del Joan. Ara toquen les birres, com no.
-Marc! Què vas fer, ahir, amb la Natàlia?!
-Què passa?! Que ho ha de saber tothom?!!
-Clar, tiu! Te la vas trincar?!!
-No. I?
-No ens pots donar cap detall,tiu?!!Que repel.lent!
Això em feia sentir important. Quin fàstic... jo no penso d'aquesta manera, però no m'hi volia menjar el coco. El que em passa és que les ties em marginen: allò d'ahir va ser una sort, a mi mai em toca, suposo que sóc lleig... no ho sé ni ho vull saber; el que em fot ràbia és que per si casualitat et passa, la gent encara se'n riu més de tu. Poder gaudir de la felicitat d'haver fotut un polvet no dóna per gaire... merda! Jo també volia amor...

La nit fosca i demà a treballar, és el que toca. Hi aniré encara més deprimit i desenganyat. El que s'ha de suportar... la hòstia... esmorzaré cervesa.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513978 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.